26M, MANIFEST (III): Estudiants a Plaça Osca, final

Fa poc més d’una setmana fèiem juntes aquest camí amb les mateixes reivindicacions i amb el mateix sentiment d’indignació. En aquella ocasió no vam poder fer efectives les nostres reclamacions. La nostra veu va ser silenciada amb la repressió i la violència policial que vam patir aquell dia després de veure com, davant d’un procés de crítica i rebuig totalment pacífic i constructiu com va ser la tancada a l’edifici històric de la UB, la institució universitària i les forces de seguretat van tancar per la força les vies de debat.

El 18-M a les 5:10h van entrar els mossos d’esquadra sense previ avís i amb una violència manifesta al llarg del desallotjament. Les imatges que han sortit als mitjans de comunicació donen una percepció que no és la que van viure les estudiants colpejades, insultades i ferides. L’ofensiva criminalitzadora i manipuladora dels mitjans de comunicació augmenta cada vegada més. Un cop a l’exterior la solidaritat de totes aquelles persones, que havien participat en la construcció d’aquest espai autogestionat i dedicat a obrir els ponts entre la comunitat universitària (professors, PAS i Estudiants) i els moviments socials, van ser reprimides amb una violència que recorda a èpoques que la societat pensava que estaven superades. La seva democràcia consisteix a no donar espais de diàleg i a criminalitzar les veus crítiques que busquen l’obertura d’un debat real sobre el futur de la universitat i la funció social que aquesta ha de tenir. La repressió va arribar a la manifestació de les 20h del 18-M a uns nivells de violència per part dels cossos policials de la Generalitat que han transcendit a nivell mundial per la seva brutalitat. També s’ha de rebutjar l’intent de reconvertir un conflicte polític en un problema d’ordre públic, i per això volem manifestar que aquesta repressió va encaminada a dissuadir un moviment que busca el diàleg i que proposa alternatives coherents. La violència policial emprada contra la llibertat d’expressió de qualsevol ideologia crítica amb les imposicions institucionals i polítiques, que han quedat manifestes al llarg del procés d’implementació de l’EEES, denota que les autoritats acadèmiques i polítiques tenen por a debatre públicament què implica aquesta reforma universitària. Per què tenen aquesta por?

Tant la violència policial dins del Rectorat com a fora són un clar exemple de fins a quin punt les autoritats polítiques i acadèmiques, consellers, president i rectors estan disposades a violar els principis de les societats en democràcia, com son els drets inqüestionables de la llibertat d’expressió, manifestació i reunió. Tot plegat per imposar a cop de porra un conjunt de reformes amagades sota el nom de Bolonya que ens porten a la privatització de les universitats i a la desaparició de l’educació com a un bé públic.

En els fets del 18-M es va visualitzar el control dels espais públics per part dels cossos de seguretat repressius. No ens van deixar exercir el nostre dret a manifestar-nos contra la repressió que està patint el moviment estudiantil i es va impedir el dret a la informació. En un estat que s’omple la boca de democràcia i de llibertat, veiem com drets fonamentals recollits en la seva pròpia legalitat són conculcats mitjançant la violència, la manipulació mediàtica i la criminalització del moviment estudiantil. Les manifestacions son legítimes per si mateixes, per tant, il·legalitzar-les és una mesura antidemocràtica i repressiva. Els carrers son del poble, i nosaltres som el poble. Recuperem-los!

Tornem a sortir totes juntes: treballadores, aturats, hipotecades, comerciants, estudiants, professors i professores, moviments socials, tota persona que vulgui manifestar el seu rebuig cap a les polítiques que s’estan duent a terme. La mercantilització de la univeristat és una d’aquestes polítiques que tenen com a objectiu fer perdurar un sistema que està patint una crisi estructural. Per això, hem de denunciar amb responsabilitat social i contundència les desigualtats socials i econòmiques que el sistema capitalista comporta. Tornem a sortir al carrer aquest dissabte, 28 de març, a les 17.30 a Plaça Universitat amb la manifestació “Que la crisi la paguin els rics”

Perquè no ens faran callar, continuem i amb més força perquè si la resposta són porres vol dir que els nostres plantejaments són poderosos per qüestionar el sistema universitari i la reforma que volen tirar endavant, per la via impositiva i repressiva. Perquè els fets del 18-M no es poden tornar a repetir demanem responsabilitat:

Dídac Ramírez, dimissió!

Moreso, dimissió!

Huguet, dimissió!

Saura, dimissió!