Posts filed under ‘Manifestos/Manifiestos’

26M, MANIFEST (III): Estudiants a Plaça Osca, final

Fa poc més d’una setmana fèiem juntes aquest camí amb les mateixes reivindicacions i amb el mateix sentiment d’indignació. En aquella ocasió no vam poder fer efectives les nostres reclamacions. La nostra veu va ser silenciada amb la repressió i la violència policial que vam patir aquell dia després de veure com, davant d’un procés de crítica i rebuig totalment pacífic i constructiu com va ser la tancada a l’edifici històric de la UB, la institució universitària i les forces de seguretat van tancar per la força les vies de debat.

El 18-M a les 5:10h van entrar els mossos d’esquadra sense previ avís i amb una violència manifesta al llarg del desallotjament. Les imatges que han sortit als mitjans de comunicació donen una percepció que no és la que van viure les estudiants colpejades, insultades i ferides. L’ofensiva criminalitzadora i manipuladora dels mitjans de comunicació augmenta cada vegada més. Un cop a l’exterior la solidaritat de totes aquelles persones, que havien participat en la construcció d’aquest espai autogestionat i dedicat a obrir els ponts entre la comunitat universitària (professors, PAS i Estudiants) i els moviments socials, van ser reprimides amb una violència que recorda a èpoques que la societat pensava que estaven superades. La seva democràcia consisteix a no donar espais de diàleg i a criminalitzar les veus crítiques que busquen l’obertura d’un debat real sobre el futur de la universitat i la funció social que aquesta ha de tenir. La repressió va arribar a la manifestació de les 20h del 18-M a uns nivells de violència per part dels cossos policials de la Generalitat que han transcendit a nivell mundial per la seva brutalitat. També s’ha de rebutjar l’intent de reconvertir un conflicte polític en un problema d’ordre públic, i per això volem manifestar que aquesta repressió va encaminada a dissuadir un moviment que busca el diàleg i que proposa alternatives coherents. La violència policial emprada contra la llibertat d’expressió de qualsevol ideologia crítica amb les imposicions institucionals i polítiques, que han quedat manifestes al llarg del procés d’implementació de l’EEES, denota que les autoritats acadèmiques i polítiques tenen por a debatre públicament què implica aquesta reforma universitària. Per què tenen aquesta por?

Tant la violència policial dins del Rectorat com a fora són un clar exemple de fins a quin punt les autoritats polítiques i acadèmiques, consellers, president i rectors estan disposades a violar els principis de les societats en democràcia, com son els drets inqüestionables de la llibertat d’expressió, manifestació i reunió. Tot plegat per imposar a cop de porra un conjunt de reformes amagades sota el nom de Bolonya que ens porten a la privatització de les universitats i a la desaparició de l’educació com a un bé públic.

En els fets del 18-M es va visualitzar el control dels espais públics per part dels cossos de seguretat repressius. No ens van deixar exercir el nostre dret a manifestar-nos contra la repressió que està patint el moviment estudiantil i es va impedir el dret a la informació. En un estat que s’omple la boca de democràcia i de llibertat, veiem com drets fonamentals recollits en la seva pròpia legalitat són conculcats mitjançant la violència, la manipulació mediàtica i la criminalització del moviment estudiantil. Les manifestacions son legítimes per si mateixes, per tant, il·legalitzar-les és una mesura antidemocràtica i repressiva. Els carrers son del poble, i nosaltres som el poble. Recuperem-los!

Tornem a sortir totes juntes: treballadores, aturats, hipotecades, comerciants, estudiants, professors i professores, moviments socials, tota persona que vulgui manifestar el seu rebuig cap a les polítiques que s’estan duent a terme. La mercantilització de la univeristat és una d’aquestes polítiques que tenen com a objectiu fer perdurar un sistema que està patint una crisi estructural. Per això, hem de denunciar amb responsabilitat social i contundència les desigualtats socials i econòmiques que el sistema capitalista comporta. Tornem a sortir al carrer aquest dissabte, 28 de març, a les 17.30 a Plaça Universitat amb la manifestació “Que la crisi la paguin els rics”

Perquè no ens faran callar, continuem i amb més força perquè si la resposta són porres vol dir que els nostres plantejaments són poderosos per qüestionar el sistema universitari i la reforma que volen tirar endavant, per la via impositiva i repressiva. Perquè els fets del 18-M no es poden tornar a repetir demanem responsabilitat:

Dídac Ramírez, dimissió!

Moreso, dimissió!

Huguet, dimissió!

Saura, dimissió!

27 Març 2009 at 2:05 pm 1 comentari

26M, MANIFEST (II): Des dels Moviments Socials de Sants

Des dels moviments socials de Sants (assemblees de barri, col·lectius, centres socials okupats, associacions de veins, ateneus, casals, cooperatives de consum i treball, mitjans de contrainformació), us volem donar la benvinguda als col·lectius universitaris que esteu lluitant, des de fa mesos, contra la imposició dels plans neoliberals a la Universitat. Us saludem a totes aquelles i aquells que lluiteu contra el Pla Bolonya, i us volem dir que estem amb vosaltres, i que els barris són casa vostra.

De la mateixa forma, us volem dir també que sentim la vostra lluita com la nostra lluita. La privatització de la Universitat és una de les mil formes amb que ens estan robant la vida, que ens estant robant els nostres somnis, les nostres maneres de construir un present i un futur més enllà de la misèria quotidiana que ens imposa el capitalisme.

La mercantilització de la Universitat és un aspecte més de la mercantilització general de la vida. Així, la violència immobiliària i urbanística que pateix la gent dels barris els agermana amb les violències que viviu vosaltres. La violència viscuda en un mercat laboral precaritzat agermana a la resta de precaris amb les violències que viviu vosaltres. Les violències que viuen els migrants sense papers ens agermanen amb les violències que viviu vosaltres. Estem aquí per a dir-vos que la vostra lluita és la lluita de tots, que no esteu sols i que no estem soles, i que avui el conflicte estudiantil és un més dels mil colors d’un conflicte social i global que hem de articular en comú i globalment. Tota la ràbia, tota l’energia que tenim a dintre, és necessari exterioritzar-la en un front comú, que coordini i que potencii les singularitats, per a aturar les múltiples cares del domini i l’explotació. És necessari que conspirem junts.

Però no només ens agermanen les violències compartides. També volem compartir amb vosaltres les formes de lluita, la desobediència al poder, la resistència. La vostra tenacitat i determinació, la vostra capacitat d’autoorganització col·lectiva, la vostra força en l’ocupació de les facultats, la vostra capacitat d’autogestionar els temps i els espais d’una vida que us heu reapropiat, les vostres assemblees per a decidir horitzontalment quina vida voleu viure, la creativitat de la vostra lluita. Volem que siguin exemple per a la resta de la societat, exemple per a tots nosaltres, i que la reapropiació de la vida sigui practicada, dia a dia, per tothom.

També estem aquí per a defensar-nos junts de la brutalitat amb què el poder polític i econòmic, a través dels seus mercenaris ultraviolents, vol acabar amb tot pensament crític i amb tota capacitat de generar alternatives. La repressió policial de la setmana passada, la criminalització i distorsió mediàtica, els jocs partidistes per a guanyar miserables quotes de poder, l’únic que ens indica és que el seu món està podrit, i que únicament podrà mantenir-se exercint la violència desmesurada cap a la dissidència social. I, de la mateixa manera que els altres dies vàrem resistir juntes als atacs policials, i diem fort que afrontarem la seva brutalitat sempre que sigui necessari, am tots els mitjans per a defensar la nostra gent, avui us volem felicitar per no haver caigut en la trampa que tots els poder polítics, econòmic, mediàtics i policials desitjaven amb una obsessió morbosa.

Avui volien destuir el moviment estudiantil, distreure el debat sobre Bolonya cap el fals debat de la violència i la represssió, i volien destruir, també, totes les aliances que esteu trenant amb la resta de la societat, totes les complicitats que esteu teixint amb els treballadors de les fàbriques reestructurades, amb els aturats i precaris, amb els sense papers, amb la gent dels barris en lluita.

No podran amb nosaltres, si el nosaltres el construim junts. Ara és el moment de passar a construir el nou món, sense els seus partits polítics miserables, les seves policies assassines, els seus empresaris cobdiciosos, els seus mitjans de comunicació sistemàticament mentiders. Portem un nou món en els nostres cors, i avui és el millor dia per a continuar parint-lo.

A  les universitats, als barris, a les fàbriques, a la vida. Amunt tots els que lluiten!

Assemblea de Barri de Sants, 26 de març del 2009

27 Març 2009 at 2:04 pm Deixa un comentari

26M, MANIFEST (I): Davant ERC

Les autoritats responsables del conflicte existent a les universitats publiques catalanes han volgut fer un canvi de gir i convertir un problema polític en un conflicte d’ordre public. Les manifestants aquí assistents rebutgem aquesta reconversió i marquem directament el principal responsable, Josep Huguet, que no ha fet res per obrir un procés de debat sobre el model d’universitat publica que la societat realment necessita i desitja.

El fracàs institucional s’ha evidenciat i s’ha visualitzat amb l’ordre, per part de les autoritats acadèmiques i polítiques, de fer que els cossos repressius portin la batuta. Els Mossos d’Esquadra reprimeixen aquelles veus dissonants amb una reforma universitària que vol sotmetre la Universitat als interessos empresarials. Nosaltres entenem que la universitat ha d’estar al servei del coneixement i no dels lobbies empresarials. Les nostres reivindicacions i propostes son silenciades, censurades i manipulades amb l’objectiu de fer veure que el conflicte dins la universitat ve d’una minoria. I això no es així, les veus critiques hi son i hi seran per molt que l’única resposta siguin els cops de porres i la repressió del moviment estudiantil. I hem de dir que cada vegada som més: personal docent, personal d’administració i serveis, estudiants, sindicats de secundaria, moviments socials, etc.

Per això demanem que la Conselleria d’Universitats, Innovació i Empresa, amb el Sr.Huguet com a responsable, recapacitin i que no facin cas omís al present malestar dins de la comunitat universitària. El conflicte persisteix i l’única solució es la paralització del procés d’implementació de l’EEES i l’inici d’una debat real i profund sobre el futur del coneixement i de la universitat del segle XXI.

Totes juntes per construir un nou model d’universitat pública i de qualitat de la societat i per a la societat.

Huguet ets el responsable polític, o dones la cara o dimiteix!!!!!

Huguet dimissió!!

27 Març 2009 at 1:59 pm Deixa un comentari

Manifest Moviments Socials

Diumenge 15 de març es va celebrar al Rectorat de la UB una trobada entre estudiants i moviments socials; en va resultar, entre d’altres propostes de treball, un manifest contra la repressió dels cossos policials a les universitats que trobareu a baix.

cartell-moviments-socials

El conjunt de moviments socials aquí reunits i els sotasignants manifestem:

La nostra condemna més explícita a la política repressiva que s’empren des de les autoritats acadèmiques i òrgans de govern envers les veus crítiques i constructives davant l’actual reforma de privatització de la universitat, concretada en l’aplicació de l’EEES.

Ens referim als dos desallotjaments amb violència per part dels Mossos d’Esquadra a la Universitat Pompeu Fabra en el periode d’un mes, fet que s’ha convertit en el recurs habitual dels equips rectorals per a tractar amb l’estudiantat, comptabilitzant mínim quatre entrades dels mossos a les universitat en el darrer any (la UAB n’és un bon exemple); ens preocupa especialment l’assiduitat i la normalitat amb la que la societat rep aquestes mesures repressives i trobem significatiu que es tracti de l’espai que, en la història de l’estat espanyol, ha estat un reducte de resistencia i pensament crític. Ens preocupa aquesta política repressiva perquè ens hi sentim implicats, es tracta ja del leitmotiv de les autoritats polítiques actuals que han normalitzat l’abús i el despreci dels dretis individuals i col·lectius, reprimint també als moviments socials.

Condemnem també tot el ventall de pràctiques repressives exercides per aquests mateixos organismes. La coacció acadèmica que pateixen alguns estudiants i professors públicament crítics  s’han arribat a concretar en els processos penals i expulsions, expedients i sancions dels i les companyes de la UAB que, tot i que es vulguin invisibilitzar, es tracta de repressions explícitament polítiques. També ens referim a la política de pressió estan patint els i les estudiants que ocupen del Rectorat de la UB,  materialitzat en una política de desgast que limita la mobilitat de les persones, que atempta contra la llibertat d’expressió, condiciona el seu espai de treball i les sotmet a una pressió psicològica i física que roça la il·legalitat.

Volem fer pública i explicita aquesta condemna i la nostra indignació, volem manifestar que treballarem per a enfrontar-nos-hi. En una autèntica democràcia, no és el govern que controla i decideix per la societat, sinó la societat qui controla el govern i decideix. La universitat és de tota la societat, no de les elits ni dels governs.

Edifici històric de la UB, edifici ocupat pel moviment estudiantil i nova seu dels moviments socials.

En breu es posarà en circulació el manifest amb un formulari electrònic per a les adhesions.


17 Març 2009 at 11:35 pm 1 comentari

Manifest 12-M

CONTRA LA LOU CONTRA EL MERCAT EUROPEU D’ENSENYAMENT SUPERIOR

Des de Itàlia, fins a Grècia, des de Sevilla a París, de Xile a Mèxic i també als Països Catalans els estudiants diem no a la privatització de l’ensenyament, és a dir, diem no a l’Acord General de Comerç de Serveis.

Diem no a l’Europa del Capital i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior

Diem no a la LOU i a l’elitització de l’ensenyament.

Diem no a la repressió política a la restricció a la llibertat d’expressió. Denunciem la responsabilitat dels Governs –pretesament d’esquerres- de la Generalitat i de l’Estat espanyol en el desmantellament del sistema públic universitari.

Tot i que aquesta lluita va arrencar al 2001, l’aprovació del decret de supressió de les llicenciatures i diplomatures ens ha donat encara més la raó. Títols devaluats; sense cap garantia d’homologació i que a més a més s’apliquen amb restricció del finançament públic. Els governs estan incentivant la pujada de taxes i venent les univeristats públiques al millor postor. La situació de l’ensenyament públic no pot ser més dramàtica:

Es multipliquen convenis amb empreses privades que no tenen més interès que el mercantil a l’hora d’invertir a la universitat.

Les taxes universitàries pujen any rere any, per sobre del cost de la vida, de la revisió salarial i es congelen els programes de beques per a rendes més baixes.

La formació universitària s’orienta i premia el servilisme als interessos mercantils, a l’adoctrinament productiu de treballadors de baix cost.

– La universitat perd l’autonomia crítica i de pensament que ha de regir una formació integral, emancipadora, científica i al servei de les necessitats dels treballadors i treballadores que, com moltes de nosaltres, financiem la recerca i la formació pública amb els nostres impostos.

s’enganya a la societat dient que els preus públics són assequibles, es demana a les universitats rendibilitat econòmica, i se les obliga a reduir els dèficits mentre es subvenciona el Saló de l’Automòbil com a esdeveniment d’interès social de l’alçada dels Jocs Olímpics; i el Govern de Zapatero regala 50.000 milions a la banca per “rescatar-la” dels beneficis milionaris que han fet durant dècades.

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és una estafa, és un acte de terrorisme estatal contra els serveis públics sense precedents:

Universitat de qualitat amb contractació de professorat zero?

Universitat d’excel·lència que ofereix legions d’estudiants en pràctiques i amb títols precaris com a mà d’obra barata i submisa?

Universitat al servei de la societat amb subcontractació i degradació dels serveis i de les condicions de treball?

Dedicació a temps complert sense beques i incentivant préstecs?

Pagar per estudiar a casa?

Democratització dels màsters quan prop del 90% dels que s’ofereixen les universitats públiques actualment són privats, és a dir, a preus prohibitius?

A qui beneficia aquesta reforma? Als estudiants? A les seves famílies? Als futurs estudiants?Als bancs que ofereixen els préstecs? A les empreses que reben treballadors gratis durant un any fent “pràctiques en empresa”? A les entitats que es beneficien de graduats universitaris a baix cost?

La societat és molt més que això. La formació pública ha de ser solvent i independent. La recerca pública ha de garantir la difusió i el profit social dels resultats de la seva tasca al servei del benefici col·lectiu i no subordinada al profit privat de l’empresariat que dona almoina.

Per aixó sortim al carrer: per denunciar l’obscurantisme, l’antidemocràcia, l’estafa i la privatització de la universitat. El 95% de les estudiants s’han pronunciat clarament en contra de la reforma a la UB, a la UPF, a la UAB, a la UdL, UdG, …

I quina resposta hem trobat? El Govern finança organitzacions fantasmes, reprimeix i criminalitza a les estudiants conscienciades i mobilitzades mitjançant càrregues policials, expedients, amonestacions, expulsions, desallotjaments amb violència. El Govern impedeix la consulta popular i intoxica i manipula el debat amb propaganda barroera i tardana.

La lluita per l’ensenyament públic és la lluita per la sanitat pública, pel transport públic és la lluita contra un model social i econòmic que no entén de treballadors, de democràcia i de justícia social. La nostra lluita no ha fet res més que començar i no s’atura amb falsos diàlegs. La nostra lluita no s’atura amb plans extraordinaris de beques miserables. Per això estem aquí els estudiants de secundària, estudiants i professors de la UAB, la UB, la UPC i UPF!!!

Llibertat d’expressió policia no!!

Per la derogació de la LOU i la LEC

Per la derogació del Decret de Graus

Per la sortida dels serveis públics de l’Acord General de Comerç de Serveis

En solidaritat amb els companys de Grècia, Itàlia, Finlàndia, Irlanda i a l’Estat francès!!

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LES UNIVERSITATS

Jo

Vosaltres

Nosaltres totes juntes

Aturarem Bolonya!!

12 Març 2009 at 2:16 pm Deixa un comentari

Resposta al comunicat del rectorat

Aquesta carta respon al comunicat del Rectorat, publicat a la web de la UB el dia 18 de desembre de 2008:

Els i les estudiants valorem positivament aquest comunicat, però considerem que eludeix alguns punts que per nosaltres són fonamentals i que des de la primera setmana de les tancades vam posar sobre la taula com a condició prèvia per a iniciar el diàleg que ens ha de dur a la millora de la universitat pública. Així mateix, tot i estar d’acord amb moltes de les manifestacions que el Rectorat exposa en aquest comunicat, creiem que fóra bo matisar-les perquè res quedi nedant en l’ambigüitat.

Quan el Rectorat manifesta “Que l’espai europeu d’educació superior (EEES) té l’origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d’integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003), els i les estudiants volem afegir que no hem d’oblidar les posteriors declaracions (la de Londres, la de Praga i la de Bergen), també signades pels ministres d’educació espanyols, en què es proposen unes directrius que, en el procés d’implementació de l’espai europeu d’educació superior que s’està duent a terme a les universitats públiques espanyoles, s’estan incomplint sistemàticament (uns exemples: l’abolició de les traves econòmiques i socials per accedir a la universitat i acabar els estudis no s’acompleix amb el sistema de beques previst; els estudiants, mitjançant les associacions d’estudiants i altres col·lectius han d’estar implicats en tots els nivells del procés d’implementació i no ha estat així; s’ha de promoure la interdisciplinarietat i no es fa, s’ha de garantir la conciliació d’estudis i vida laboral i no es fa, etc…).

El Rectorat manifesta “Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l’educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.” Observem, però, que la interpretació d’aquests principis abstractes ha quedat tergiversada, i la prova n’és que no es corresponen amb el que es desprèn de la L.O.U.; com per exemple la incoherència de les homologacions espanyoles amb “Europa”, com 4+1 = 3+2.

Per altra banda, quan el Rectorat es posiciona dient “Que assumeix el compromís que el desplegament de l’EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB”, entenem que tot i que l’actitud és lloable, és l’Estat qui té la última paraula quan parlem de finançament, ja que aquest depèn dels pressupostos generals de l’Estat i per tant, és l’Estat qui ha d’assegurar que la universitat sigui pública i autònoma. Instem a que hi hagi una profunda reflexió i posterior debat en torn el que comporta aquesta mercantilització, que afecta tant el model de finançament de l’Estat com a la progressiva incorporació de les dinàmiques empresarials relacionades amb els sistemes docents, les línies de recerca i l’externalització dels serveis relacionats amb la universitat (menjadors, copisteries, neteja..).

Més endavant es manifesta “Que la participació de l’alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l’EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.” En primer lloc volem concretar que entre aquests “col·lectius i individus” a què es fa referència, hi hem d’incloure amb el seu nom a les assemblees de facultats, ja que entenem que són el veritable òrgan democràtic amb què contem els i les estudiants a l’hora de ser un soci actiu en el desenvolupament de la reforma universitària que ara ens ocupa. D’altra banda, ens resulta insuficient parlar “d’accions necessàries” i de “reclamar a qui correspongui”, I, per tant, volem començar a parlar de quines són aquestes accions i de a qui correspon en cada cas emprendre-les .

Acceptem el punt que queda recollit a continuació, entenent que és una rectificació del que s’estava fent fins ara; i en aquest sentit, manifestem que el Rectorat i tots els membres que formem part de la comunitat universitària hem de fer un front comú per a demanar el finançament que cal per a dur a terme una bona reforma de la universitat pública. El punt citat és el següent:

Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:

◦ no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,

◦ es reclama a l’Administració pública un finançament que faci possible l’aplicació real del desplegament de les noves titulacions,

◦ es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l’equitat d’oportunitats entre l’alumnat.

Que és una prioritat garantir la conciliació de l’estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d’estudis dels nous graus”, ho manifesta ara el Rectorat i nosaltres ho celebrem; però per a reformular aquests nous graus, que fins ara no atenien aquesta premisa, és inevitable establir una moratòria que permeti desenvolupar aquesta política de conciliació en la formulació dels nous plans d’estudis, ja que la conciliació de vida laboral i estudi és irrealitzable amb el sistema de crèdits ECTS, que requereix quaranta hores setmanals de feina de l’estudiant, a la universitat i a casa, per a superar un any acadèmic. I en conseqüència exigim la retirada de tots els graus enviats a l’ANECA per reformular-los amb la participació estudiantil abans esmentada.

Volem fer constar que en cap cas els i les estudiants de la Universitat de Barcelona hem dut a terme formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais i, per tant, tot i que després s’esmenti el correcte comportament dels estudiants tancats a l’Edifici Històric, no entenem aquesta referència.

El Rectorat demana “que l’alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d’aquest Rectorat, substituint l’ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.” Els i les estudiants volem iniciar aquest procés de diàleg, perquè entenem que tenim molta feina per endavant. Pensem que ja és hora de discutir punt per punt tots els detalls de la implementació de l’EEES i de treballar plegats per una universitat millor.

Hauríem d’aprofitar l’avinentesa per subsanar els problemes que ja tenia la universitat pública, previ diagnòstic crític de la situació de la que partim, i evitar crear-ne de nous. Però entenem que l’actual reforma no només manté problemes existents, sinó que, a més a més, els accentua i en crea d’altres.

Malgrat la nostra voluntat de treballar conjuntament (i entenem que és també la voluntat del Rectorat), a hores d’ara tots ja sabem que hi ha tres condicions prèvies per poder iniciar el diàleg: la retirada dels expedients als estudiants de la UAB – actualment executats en forma d’expulsions i sancions públiques –, la celebració d’un referèndum vinculant per a tota la comunitat universitària (professorat, PAS i estudiants) sobre una moratòria de, com a mínim dos anys, del procés d’implementació de l’EEES, i la garantia d’un diàleg obert amb els col·lectius abans citats de la comunitat universitària i els agents socials implicats.

Finalment, entenem que no se’ns pot demanar confiar en el Rectorat, perquè ens estem jugant el model d’universitat que la societat necessita, i per aconseguir-lo hem de treballar de forma participativa, transparent, responsable i acurada, sense deixar coses a l’atzar o a allò imprevisible. Això no vol dir que no confiem en la bona voluntat dels membres que conformen el Rectorat, sinó que no ens podem permetre aquesta confiança a l’hora de treballar per un dret que ens és fonamental: el dret a una universitat pública, crítica, autònoma i de qualitat (amb el benentès de que el que s’entén com a qualitat ha de ser i serà matisable mitjançant el diàleg pel que estem lluitant).

És per això que, mentre no hi hagi garanties de que les condicions prèvies al diàleg es resoldran positivament, els i les estudiants decidim mantenir la tancada a l’Edifici Històric, esperant, malgrat tot, que aquesta situació tingui un final pròxim i feliç.

Bones festes.

English version:



In response to the statement of the Rectorate.

This letter responds to the statement of the Rectorate, published on the website of the University of Barcelona on the 18th of December 2008:

We the students consider this statement to be a positive one, but that it avoids certain points which for us are fundamental, and which, since the very first week of the sit-in, we laid on the table as a prerequisite for opening the dialogue which is to bring us to the improvement of the public university. Therefore, while we share some of the items that the Rectorate has set forth in this communication, we believe it would be a good idea to clarify them so as to remove any ambiguity.

When the Rectorate says that “the European Area for Higher Education (Espacio Europeo de Educación Superior/EEES) has its origin in the Bologna declaration (1999), with the desire and purpose to legally integrate the same in the education systems of Spain (LOMLOU, 2007) and Catalonia (LUC, 2003)”, we the students wish to add that we should not forget the later declarations (those of London, Prague and Bergen), also signed by the Spanish ministers of education, in which are proposed directives which, in the process of implementation by the European Area for Higher Education which is being carried out in the public universities of Spain, are failing systematically. As an example: the abolition of the social and economic barriers to entering the university and earning a degree is not being achieved through the planned scholarship system; the students, through student associations and other collectives should be involved in all levels of the process of implementation, which has not happened; interdiscplinarity should be being incentivized and is not so being; the academic life is not being reconciled with the working life; etc.

The Rectorate states that “the general objectives of Bologna favour an improvement in the public university: to respect educational and cultural diversity; to improve the quality of higher education in Europe; to make sure that the higher titles be comparible and to favour, in this way, the mobility of all collectives.” However, we observe that the interpretation of these abstract principles has been distorted, and the proof is that they don’t correspond with what has been emerged from the L.O.U. (the law for the application of the Bologna Process in Spain), for example the incoherence of the Spanish parities against those of “Europe”: 4+1 (España) = 3+2 (Europe).

On the other hand, when the Rectorate takes the position that “he assumes the commitment that the agreement that the EEES has laid out does not involve in any way a commercialisation of the teachings of the University of Barcelona,” we understand that, although it is a praiseworthy stance, the state is that which has the last word on the subject of financing, since this depends on the general state budget and, for this reason, it is the state that should make sure that the university be public and autonomous. We urge that there be a profound reflection and subsequent debate about what this commercialisation, which already affects the financial model of the state; already the progressive incorporation of business dynamics in relation to the teaching methods; the lines of research and expansion of university related services (dining halls, copy-shops, laundry…).

A few lines lower down it is put that “the participation of the student is an essential element in university life. In this way, it is necessary to increase communication and encourage more participation (of collectives and individuals); attend to their expectations and concerns; understand their needs and respond quickly within the legal and competitive frame, including taking all actions necessary so that the EEES unfolds correctly, demanding whoever is necessary in all of those matters which don’t happen to be the competitiveness of the university.” To begin with we’d like to make clear that between these “collectives and individuals” which are referred to, we should include explicitly the faculty meetings, since we understand that they are the real democratic body which we the students count on for the sake of being an active party in the development of the university reform which concerns us. On the other hand we find it insufficient to talk about “necessary actions” and “demanding whoever is necessary”. For this reason, we’d like to begin to talk about what these actions are and who will undertake them in each individual case.

We accept the point that is made after this, understanding that it is a rectification of what they were doing until now; and in this sense, we state that the Rectorate and all members who are a part of the university community should make a common cause in asking for the necessary finances to bring about a good university reform. The point mentioned is the following:

“That this new goal requires additional finances so that it can develop in an adequate and competitive manner, for which:

  • The possibility of doing it at zero cost cannot be accepted.
  • To the public administration finances are demanded that would truly allow the unfolding of the new titles.
  • An ample scholarship system, which insists on the equality of opportunities within the studentship, is considered essential.
  • That it is a priority to guarantee the reconciliation of the academic life and the working life, and that, for this reason, it is necessary to have it very present in the development of the study plans of the new grades”.

This the Rectorate states now and we celebrate it, but to reformulate the new grades, which until now did not comply with the previous promise, it is inevitable to establish a moratorium that would permit the advancement of this policy of reconciliation in the formulation of the new study plans, since the mutual understanding of the working life with the academic is unrealisable through the ECTS system of credentials, which necessitates forty hours weekly of work for the student, in the university and at home in order to succeed in a working year. Consequently we demand the withdrawal of all the grades sent to the ANECA in order to reform them through the previously mentioned student participation.

We wish to explain that in no case we the students of the University of Barcelona have taken violent means of protest and occupation of areas, for which reason, although later there is made a comment about the correct attitude of the students that undertake the sit-in in the Historic Building, we do not understand the said reference.

The Rectorate asks “That the studentship, its movements and its associations trust in the negotiations undertaken and the demands presented before the different political classes presented by this Rectorate, substituting the current occupation for a guaranteed permanent dialogue.” We the students wish to begin the said process of dialogue, since we understand that we have much work to do. We think that it is time to discuss point by point all the details of the implementation of the EEES and to work together for a better university.

We should make good use of the occasion to overcome the problems that the public university already had, under the critical diagnosis of the situation from which we leave off from, and avoid creating new ones. But we understand that the current reform not only maintains existing problems, but that, besides, it makes them worse and creates others.

Although our desire is to work together (and we understand that it is also the desire of the Rectorate), in this situation we all know that there are three preconditions to be able to begin the said dialogue: the removal of the disciplinary proceedings against pertain to the students of the Autonomous University of Barcelona – currently carried out as expulsions and public sanctions -, the preparation of a referendum linking of all the university community (the professoriate, the administrative staff, and the students) concerning a moratorium of at least two years about the process of implementation of the EEES, and the guarantee of an open dialogue with the previously cited collectives of the university community and the implicated personalities.

Finally, we understand that trust cannot be asked of us toward the Rectorate, because we are aiming for the university model that the people need, and in order to achieve it, we must work with participation, transparency, responsibility and exactitude, not leaving anything to chance, nor to the unpredictable. This does not mean that we do not trust in the goodwill of the members who form the Rectorate, but that we cannot permit said trust when we are talking about fundamental rights: the right to a public, critical, autonomous and high-quality university (with the understanding that what is understood by “high-quality” should be and will be congruous with the dialogue for which we continue to fight).

Precisely for that reason, so long as there are no guarantees that the preconditions to the dialogue be resolved positively, we the students decide to maintain the sit-in in the Historic Building, hoping despite all that this situation have a happy and near ending.

Happy holidays.

29 Desembre 2008 at 12:00 pm 1 comentari

Respuesta al comunicado del Rectorado.

Lunes 29 de diciembre, 2008-12-30

Respuesta al comunicado del Rectorado.
Esta carta responde al comunicado del Rectorado, publicado en la web de la UB el día 18 de diciembre de 2008:
Los y las estudiantes valoramos positivamente este comunicado, pero consideramos que elude algunos puntos que para nosotros son fundamentales, y que, desde la primera semana de los encierros, pusimos sobre la mesa como condición previa para iniciar el diálogo que debe llevarnos a la mejora de la universidad pública. Asimismo, aun y compartir muchas de las manifestaciones que el Rectorado expone en este comunicado, creemos que sería bueno matizarlas para que no exista ambigüedad.

Cuando el rectorado manifiesta “Que el espacio europeo de educación superior (EEES) tiene su origen en la Declaración de Bolonia (1999), con voluntad y propósito de integrar legalmente este marco en el sistema educativo español (LOMLOU, 2007) y catalán (LUC, 2003)”, los y las estudiantes queremos añadir que no debemos olvidar las posteriores declaraciones (la de Londres, la de Praga y la de Bergen), también firmadas por los ministros españoles de educación, en donde se proponen unas directrices las cuales, en el proceso de implementación del espacio europeo de educación superior que se está llevando a cabo en las universidades públicas españolas, se están incumpliendo sistemáticamente. Por ejemplo: la abolición de los impedimentos económicos y sociales para acceder a la universidad y acabar los estudios no cumplen con el sistema de becas previsto; los estudiantes, mediante las asociaciones de estudiantes y otros colectivos deben estar implicados en todos los niveles del proceso de implementación, lo cual no ha sucedido; debe incentivarse la interdisclipinariedad y no ocurre, la conciliación de los estudios con la vida laboral tampoco, etc.

El Rectorado manifiesta: “Que los objetivos generales de Bolonia favorecen una mejora de la universidad pública: respetar la diversidad educativa y cultural; mejorar la calidad de la educación superior en Europa, conseguir que los títulos superiores sean comparables y favorecer, de este modo, la movilidad de todos los colectivos.” Sin embargo, observamos que la interpretación de estos principios abstractos se ha tergiversado, y la prueba es que no se corresponden con lo desprendido desde la L.O.U., por ejemplo la incoherencia de las homologaciones españolas contra las de “Europa”: 4+1 (España) = 3+2 (Europa).

Por otro lado, cuando el Rectorado se posiciona diciendo: “ Que asume el compromiso que el despliegue del EEES no conlleva en ningún caso una mercantilización de las enseñanzas de la UB”. Entendemos que, aunque sea una actitud loable, el Estado es quien tiene la última palabra si de financiación hablamos, ya que esta depende de los presupuestos generales del Estado y que, por lo tanto, es el Estado quien debe asegurar que la universidad sea pública y autónoma. Instamos a que haya una profunda reflexión y posterior debate acerca de lo que conlleva dicha mercantilización, la cual afecta ya el modelo de financiación del Estado, ya la progresiva incorporación de las dinámicas empresariales relacionadas con los métodos docentes. Las líneas de investigación y expansión de los servicios relacionados con la universidad (comedores, copisterías, limpieza…).

Unas líneas más abajo se expone “Que la participación del alumnado es un elemento esencial de la vida universitaria. En este sentido, es necesario incrementar la comunicación y promulgar más participación (de los colectivos y de los individuos); atender a sus expectativas y preocupaciones; conocer sus necesidades y responder rápidamente dentro del marco legal y competencial, incluso emprender todas las acciones necesarias para que el EEES se despliegue correctamente, reclamando a quien corresponda en todos esos temas que no sean competencia de la universidad.” En primer lugar queremos concretar que entre estos “colectivos e individuos” a los cuales se refiere, debemos incluir explícitamente las asambleas de facultad, ya que entendemos que son el verdadero órgano democrático con el que contamos los y las estudiantes en el momento de ser un socio activo en el desarrollo de la reforma universitaria que nos concierne. Por otra parte nos resulta insuficiente hablar de “acciones necesarias” y de “reclamar a quien corresponda” Por lo tanto, queremos empezar a hablar de cuáles son estas acciones y de a quién corresponde emprenderlas en cada realidad.

Aceptamos el punto que queda recogido a continuación, entendiendo que es una rectificación de lo que se estaba haciendo hasta ahora; y en este sentido, manifestamos que el Rectorado y todos los miembros que son parte de la comunidad universitaria debemos hacer un frente común para pedir la financiación necesaria con tal de llevar a cabo una buena reforma universitaria. El punto mencionado es el siguiente:

“Que este nuevo marco requiere una financiación adicional para que se pueda desarrollar de forma adecuada y competitiva, con lo cual:

  • No puede aceptarse la posibilidad de hacerlo a coste cero.

  • Se reclama a la Administración pública una financiación que permita aplicar verdaderamente el despliegue de las nuevas titulaciones.

  • Se considera imprescindible un sistema de becas amplio, que insista en la equidad de oportunidades entre el alumnado.

  • Que es una prioridad garantizar la conciliación de los estudios y la vida laboral, y que, por lo tanto, es necesario tenerlo muy presente en el desarrollo de los planes de estudios de los nuevos grados”. Esto manifiesta ahora el Rectorado y nosotros lo celebramos, pero para reformular estos nuevos grados, que hasta ahora no atendían la anterior premisa, es inevitable establecer una moratoria que permita desarrollar esta política de conciliación en la formulación de los nuevos planes de estudios, ya que la compenetración de la vida laboral con los estudios es irrealizable mediante el sistema de créditos ECTS, el cual necesita cuarenta horas semanales de trabajo para el estudiante, en la universidad y en casa para superar un año académico. Consecuentemente exigimos la retirada de todos los grados enviados a la ANECA para reformularlos mediante la participación estudiantil anteriormente mencionada.

Queremos exponer que en ningún caso los y las estudiantes de la Universidad de Barcelona hemos llevado a cabo formas violentas de protesta y ocupación de espacios, por ello, aunque luego se comente la correcta actitud de los estudiantes encerrados en el Edificio Histórico, no entendemos dicha referencia.

El Rectorado pide “que el alumnado, sus movimientos y sus asociaciones confíen en las negociaciones empezadas y a las reivindicaciones presentadas ante los distintos estamentos políticos presentados por este Rectorado, sustituyendo la ocupación actual de los centros por un diálogo permanente garantizado.” Los y las estudiantes queremos iniciar dicho proceso de diálogo, puesto que entendemos que tenemos mucho trabajo por hacer. Pensamos que es hora de discutir punto por punto todos los detalles de la implementación del EEES y de trabajar unidos para una universidad mejor.

Deberíamos aprovechar la ocasión para subsanar los problemas que tenía ya la universidad pública, previo diagnóstico crítico de la situación desde la cual partimos, y evitar crear nuevos. Pero entendemos que la actual reforma no únicamente mantiene problemas existentes, sino que, además, los acentúa y crea otros.

Aunque nuestra voluntad sea trabajar en conjunto (y entendemos que es también la voluntad del Rectorado), a estas alturas todos sabemos que hay tres condiciones previas para poder iniciar dicho diálogo: la retirada de los expedientes que pertenecen a los estudiantes de la UAB – actualmente ejecutados como expulsiones y sanciones públicas -, la elaboración de un referéndum vinculante para toda la comunidad universitaria (profesorado, PAS y estudiantes) acerca de una moratoria de, por lo bajo dos años, del proceso de implementación del EEES, y la garantía de un diálogo abierto con los colectivos antes citados de la comunidad universitaria y las personalidades sociales implicadas.

Finalmente, comprendemos que no se nos puede pedir confianza hacia el Rectorado, porque está en juego el modelo universitario que la gente requiere, y para conseguirlo, debemos trabajar participativamente, con transparencia, responsable y acuradamente, sin dejar nada al azar, ni lo imprevisible. Eso no significa que no confiemos en la buena voluntad de los miembros que forman el Rectorado, sino que no nos podemos permitir dicha confianza cuando de trabajar por derecho fundamental hablamos: el derecho a una universidad pública, crítica, autónoma y de calidad (con el beneplácito de que lo entendido por calidad debe ser y será matizable mediante el diálogo por el cual seguimos luchando).

Precisamente por eso, mientras no haya garantías de que las condiciones previas al diálogo serán resueltas positivamente, los y las estudiantes decidimos mantener el encierro en el Edificio Histórico, esperando, pese a todo, que esta situación tenga un feliz y próximo final.

Felices fiestas.

29 Desembre 2008 at 11:59 am Deixa un comentari

INFO · Nostrum commentârius

4
· Comunicat de la Comissió de Comunicació de l’Assemblea d’Estudiants LA CENTRAL davant de l’actitud dels rectors i de la comissionada d’universitats de Catalunya 25/11

3
· COMUNICAT DE PREMSA – (TREBALL DE PROPOSTA PROVISIONAL DEL DEBAT) 24/11 (català)
· COMUNICADO DE PRENSA – (TRABAJO DE PROPUESTA PROVISIONAL DEL DEBATE) 24/11 (castellano)

2
· Comunicat de Premsa 21/11 Català
· Comunicado de Prensa 21/11 Castellano
· Prentsa Oharra 21/11 Euskera
· Comunicado de Prensa 21/11 Italiano

1

· Manifest Català
· Manifest Aranés
· Manifiesto Castellano
· Manifest English
· Manifestoa Euskera
· Manifiesto Gallego
· Manifesto Italiano
· Manifiesto Português
· Manifeste Français
· Offenkundig Deutsch
· Manifest Dansk
· Manifesto Esperanto

CLICK SUPORTAR, APOYAR, APOGGIARE, SUPPORT, SOSTENGATZEKO, APOIAR
CONTACTAR, KONTAKTUA, CONTATTARCI, CONTACT US: tancadaalacentral@gmail.com

25 Novembre 2008 at 12:03 pm 8 comentaris


DENUNCIA CONJUNTA 18M

Podeu fer-nos arribar els vostres atestats mèdics i les dades de contacte a
tancadaalacentral@gmail.com
denuncia18m@gmail.com
Juntes tindrem més força!

ÚLTIMES NOTÍCIES

12/03/09
Manifestació per derogar la LOU, aturem el Pla Bolonya. A les 12h a Pl. Universitat
10/03/09
Presentació Manifest PDI i PAS
26/02/09
Referèndum a la UB. Vota pel SI a la paralització de l'EEES. Participa-hi!
9/02/09
L'assemblea d'expedientats de la UAB organitza activitats els divendres, apunta-t'hi!
9 /02/09
El 21 de Febrer hi ha assemblea d'assemblees d'estudiants universitaris de tota Barcelona, no hi falteu!
8/02/09
Alguns companys de la tancada han estat aquest cap de setmana a la trobada de cooperatives catalanes de productors i consumidors, demà ens explicaran el que han fet.

Visites

  • 49.424 Visites