Archive for gener, 2009
JORNADES DE REFLEXIÓ sobre el CONEIXEMENT I L’ART EN LA SOCIETAT
A la CENTRAL de la UB (Plça. Universitat)
DISSABTE 31
DIUMENGE 1
Demà!! Participa a l’enterrament
Universitat Pública
Enterrament de l’Educació Pública
L’educació comença la seva privatització amb el recolzament de polítics, jutges, forces represives i mitjans de comunicació. Els i les estudiants estem en lluita per aturar-ho. Acudint a aquest acte no només recolzes als i les estudiants d’avui, sinó també als de demà: a tu mateixa, als teus fills i filles, al futur de l’educació.
Un altre cop la conselleria Huguet menteix
En referència a l’article de la vanguardia http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20090123/53625008939.html ens agradaria transmetre que la informació donada per Blanca Palmada no es correspon amb la realitat. Per començar, hem de desmentir la confirmació que un membre de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE) participarà a la Taula Nacional per la Universitat Pública. Volem deixar clar que les assemblees no s’han pronunciat al respecte.
Quan des de les assemblees es va proposar una taula de diàleg (reivindicació dels i les estudiants des de fa mesos i no pas invenció del Govern) es feia en un sentit molt diferent: la Taula de diàleg és una eina fonamental que no es pot fer a corre-cuita ni amb la intenció de posar pedaços a un pla que ja està demostrant la seva ineficiència. El diàleg s’ha de poder produïr en condicions i amb garanties d’eficàcia, després d’un referendum vinculant de tota la comunitat universitària i en el marc d’una moratòria real que permeti aplicar els resultats d’aquesta taula.
Volem expressar el nostre enuig al donar per fet el posicionament de la CAE i les “converses” amb els estudiants tancats, quan no s’han dut a terme. Alhora, volem expressar el nostre enuig al donar per fet que ens conformarem amb una Taula ficticia, feta amb presses i per calmar l’alarma social, sense cap voluntat de canvi real.
Columna esquerra de l’article de Manel Ros
foto de ALBERT GARCIA
Autoorganització i solidaritat
Per les estudiants tancades, l’experiència d’autogestió i autoorganització adquirida durant la tancada és una de les coses més positives. És “una de les parts més interessants” de viure a la tancada, diu Julio. “A més de sobreviure enmig d’una ciutat com Barcelona, tenim uns objectius polítics força marcats”. Per acomplirlos, s’han dividit en comissions per desenvolupar la feina d’una forma més efectiva. Per exemple, hi ha una comissió de logística que s’encarrega de l’aprovisionament i d’anar a reciclar dues vegades al dia. I una altra de cuina, que funciona molt bé gràcies a la solidaritat expressada per molts mercats de Barcelona, que els donen
menjar cada dia.
Un dels altres projectes que s’han posat en marxa és la Biblioteca universal 24 hores. Julio explica com va sorgir la idea: “La segona setmana es va ocupar la capella i com que aquí no necessitem capella… al principi la utilitzàvem per dormir”, ja que eren molta gent. Més tard, quan es va estabilitzar el nombre de gent que es quedava, “vam decidir fer una aula d’estudi a la capella perquè s’acostaven els exàmens”.
A partir d’aquí, “vàrem pensar que, per estudiar, necessitàvem tenir una biblioteca i la vam posar en marxa”. La idea –segons Julio– era cobrir l’oferta de biblioteques de la ciutat de Barcelona, que no abraça gens l’horari nocturn i cobreix molt poc els caps de setmana. La biblioteca, sempre plena de gent, no només la utilitzen persones estrictament estudiants, sinó gent d’arreu de la ciutat: “Aquest cap de setmana serà el segon que obrim i tenim una mitjana de 30 persones”.
Per altra banda, segons la Laia, la voluntat de la tancada és obrir l’espai a la resta de moviments socials i “connectar amb ells”, com han fet “amb el tema de Gaza o de TMB”. Julio explica: “Per aquí hi passa molta gent de cooperatives, d’associacions de veïns…”. La majoria de gent que es mou políticament a Barcelona “ens han donat el seu recolzament” i molta gent porta les seves activitats a la tancada, “molta
gent que no és simplement universitària”.
A més, s’està intentant crear una xarxa de barri a través dels centres socials, associacions i instituts per estendre la lluita.
El que les ocupants deixen molt clar en tot moment és que el movement no està derrotat, sinó que està reposant. “Estem treballant perquè durant el segon semestre la cosa revifi”, explica l’Albert. “S’ha de pensar que l’inici del segon semestre serà un moment clau, ja que la gent no tindrà tanta feina a nivell d’estudis”. Tots I totes coincideixen en una mateixa idea: “Ens estem preparant per tornar a lluitar contra Bolonya”.
article de Manel Ros (Setmanari Directa)
foto de ALBERT GARCIA
LA TANCADA CONTINUA PER TORNAR AMB MÉS FORÇA A PARTIR DEL SEGON SEMESTRE
L’ocupació del rectorat de la UB s’erigeix
com un símbol del moviment estudiantil
De Manel Ros (redaccio@setmanaridirecta.info)
“Ens trobem a l’any 0 després de Bolonya. Totes les universitats estan ocupades per les empreses. Totes? No! Un rectorat ocupat per estudiants irreductibles resisteix, encara, l’invasor”. Amb aquest relat de política ficció podríem definir la situació de les estudiants que avui dia romanen tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona –en ple centre de la ciutat parafrasejant la frase amb què comencen els llibres d’Astèrix i Obèlix.
Només arribar a la porta de la universitat, ens trobem amb dues pancartes que expressen molt bé el que rebutgen i el que demanen les estudiants: Pasta bolonyesa, un plat pels rics i Nosaltres decidim universitat pública. I és que, malgrat que ja han passat més de cinquanta dies des que el 20 de novembre passat milers d’estudiants van ocupar el rectorat, avui les ocupants continuen allà i s’han convertit en un emblema de la resistència a la privatització que recorda –tant als estudiants com als que no ho són– que la batalla escara no està guanyada. Com explica Julio Casas, estudiant d’història, la valoració que en fan “és força positiva”. L’experiència, segons Julio, està essent molt enriquidora: “Hem conegut molta gent, persones de quinze carreres de diferents universitats”. D’alguna manera, s’han convertit en “un símbol del moviment estudiantil”.
Durant la primera setmana de tancada, cada nit hi va haver una mitjana d’entre 200 i 300 persones dormint-hi. El dijous 27 de novembre, per exemple, quan es va investir el nou rector de la UB, s’hi van tancar més de 400 persones. Per altra banda i a diferència d’altres vegades, durant el període de Nadal hi ha hagut força moviment. La mitjana de persones tancades ha estat d’entre 50 i 60. En total, prop de 200 o 300 persones diferents. Segons Julio, “ara mateix no hi ha tantes persones pel tema dels exàmens”. Davant la pregunta de si la tancada i el moviment van de cap a caiguda i la idea que els que encara estan ocupant el rectorat simplement estan aguantant, la resposta és clara: “Aguantant no seria la paraula correcta –afirma l’Albert, estudiant de sociologia de la UB– hem estat treballant molt intensament”. El que passa és que ara “canvien una mica les perspectives”, ja que durant el Nadal “sabíem que seríem poquets i, dins les festes de Nadal, també hi poso l’època d’exàmens, ja que van juntes”.
Quan les estudiants tornin dels exàmens, l’Albert té clar que enfocaran la feina a trobar la manera de “fer créixer la tancada” i intentar que “la gent torni aquí”. La Laia, estudiant de ciències polítiques de la UPF, confirma aquesta visió: “És una evidència que som menys, però crec que serà un moment concret i que tornarem a ser més gent”. La Laia té clar que el segon semestre “ha de començar amb la mateixa força que es va acabar el primer” i, si cal, “anar encara més fortes”. Per ella, “encara que no s’aconseguís tot el que es demana, a nivell col·lectiu, el fet d’estar aquí ja es una victòria”. El període de Nadal, en lloc de desanimar-los per la baixada de l’assistència a la tancada, ha fet que els que s’hi han quedat hagin tingut més temps per organitzar-se millor. Davant la visió de debilitat que pot transmetre una tancada que ha anat perdent gent, l’Albert relativitza el terme debilitat: “Depèn del que s’entengui per debilitat. Hi ha hagut dues fases”. La primera ha estat “fins que ha arribat el Nadal” i l’altra “des de Nadal fins que s’acabin els exàmens”. Curiosament, segons l’Albert, “potser hem treballat més I hem avançat més durant el Nadal perquè hem estat centrats aquí i hem pogut organitzar-nos bé”. Per ell, la tancada en si mateixa i el moviment no s’ha debilitat, “tot el contrari, ens hem enfortit”. “Hem començat a agafar les dinàmiques de treball”, fins I tot potser “més que al principi, que funcionàvem més dia a dia”. Per l’Albert es tracta d’“aplicar això i tornar a sumar-hi gent”.
Èxit de l’aula d’Estudis Universal
Afortunadament hi ha molts estudiants que es prenen seriosament la seva feina, tot i que la universitat no ho faci; és per aquest motiu que vam reconvertir la capella ocupada de la UB en una aula d’estudis autogestionada donada la manca de biblioteques obertes per la nit i durant els caps de setmana.
Al contrari que la biblioteca de Caixa Madrid, la nostra és anti-bolonya i a favor de l’ensenyament per a tothom: és autogestionada, l’hem fet des de la Tancada, s’adapta a les necessitats de nosaltres els estudiants.
BENVINGUTS, PASEU, PASEU!!
JORNADA SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ
Según la organización fuimos 200.000 personas las que seguimos la convocatoria de manifestación en contra del ataque israelí en Gaza. Exigimos con gritos y pancartas al gobierno que corte los lazos diplomáticos y comerciales con el estado sionista, como los impulsados desde la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa. Hubo una carga policial cuando algunos manifestantes expulsaron al bloque del PSC que tuvo 5 heridos como resultado.
Además, en la central de la UB hemos organizado una charla en el contexto de día de solidaridad con el pueblo palestino. Las jornadas sirvieron para entender un poco más el conflicto partiendo de la base que la guerra comenzó hace mucho y es un tema de gran complejidad, sobretodo por cuestiones historicodemográficas. La jornada matutina se ha saldado con una asistencia de más de 20 personas y con una comida popular organizada desde cazuelas unidas, la comisión de cocina de la central.
Jornada de solidaritat amb el poble palestí
Aquest dissabte, 10 de gener, es farà un jornada en solidaritat amb el poble palestí:
· 12h: xerrada sobre la situació actual a Palestina a càrrec de Fidaa Hammod,
de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i Comunitat Palestina de Catalunya
·14h: dinar popular
·17h: manifestació contra la massacre a Gaza i pel boicot a Israel (plaça universitat)
JORNADES DE REFLEXIÓ
El proper diumenge 4 de Gener us convoquem a tots i a totes a la jornada de rflexió i debat que es durà a terme al voltant d’aquests dos temes:
-Educació; pensament crític per la transformació o assimilació per l’acomodament? (MATÍ, 11 hores.)
-Quines eines diferents tenim per aturar el procés d’implementació de l’EEES; Analisi crític sobre les lluites del moviment estudiantil per tal de trobar eines conjuntes. (tarda, 18hores. )
L’objectiu d’aquestes tertulies és el de, aprofitant que ara a la central sóm molts i moltes de diferents facultats, trobem un espai de discussió que ens porti, de mica en mica, a l’elaboració d’una lluita comuna. Remarquem el caràcter reflexiu d’aquesta trobada.
Tancada a la central 