Comunicat sobre el Referèndum

A continuació, el comunicat de la Comissió de Comunicació de la CAE sobre el referèndum celebrat a la UB

Des de la Comissió de Comunicació de la CAE volem donar a conèixer els resultats del referèndum celebrat entre la comunitat estudiantil avui dia 26 de febrer, sota la pregunta S’ha de paralitzar l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?

La participació ha estat d’un 20,35% (aproximadament un 400% més que a les anteriors eleccions de representants d’estudiants) on el 93’1% d’aquest ha dit SI a la paralització.

Des de les assemblees d’estudiants entenem que aquest augment de participació i aquesta resposta contundent és simptomàtica d’un malestar sobre com s’han dut a terme les polítiques universitàries a aquest respecte i és un crit pel canvi, pel diàleg, per a construir entre totes la universitat de totes.

Valorem com un èxit rotund els resultats d’aquest referèndum.

El referèndum als mitjans

Els resultats del referèndum a la UB han estat reflexats pels mitjans de maneres diverses, perquè us en feu una idea, podeu consultar les seves pàgines per contrastar “estils”:

A La Vanguardia, a l’Avui, l’ABC o El País, tenen una línia és suau…  d’altra banda,  El Periòdico és un misteri, ja que no entenem per què tergiversen i minimitzen els resultats…

Per sort, també podem consultar altres mitjans.

Resultats del referèndum a la UB

Els resultats del referendum d’avui, dia 26 de febrer, han estat publicats a la pagina oficial de la Universitat de Barcelona.

Els resultats en percentatge han estat aclaparadors: sobre el 20,35% de participació, el 93,03% ha votat Si a la paralització de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior per a obrir un diàleg sobre la Universitat Pública.

Dels vots restants, el 5,83% ha votat No, el 0,9% Blanc i 0,2% de vots nuls.

Tenint en compte que la darrera participació electoral dels estudiants va rondar entre el 4% i el 6% del total de tota la Universitat, considerem que ha estat un éxit rotund.

PDI i PAS, en moviment

Volem esdevenir actors de les reformes que vivim i viuran les universitats públiques i participar activament en la recerca de solucions democràtiques i participatives dels punts abans esmentats.

Benvolguts i benvolgudes,

Som un grup de personal docent i investigador (PDI) i personal d’administració i serveis (PAS) de diferents universitats públiques catalanes que preocupats per:

– La manca de debat entorn al futur de la universitat pública, i concretament en els canvis que s’amaguen darrera el model d’implementació del nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

– La precipitació amb la que s’estan dissenyant les directrius que condicionaran el desenvolupament de la universitat pública en els propers anys.

– L’actual situació de conflicte i la manca de voluntat política de resolució negociada d’aquesta amb les diferents universitats

Volem esdevenir actors de les reformes que vivim i viuran les universitats públiques i participar activament en la recerca de solucions democràtiques i participatives dels punts abans esmentats.

És per això que ens trobarem el proper dissabte 28 de febrer a les 10:30h a l’edifici del rectorat de la UB.

La trobada tindrà un format de reunió oberta amb la següent proposta d’ordre del dia:

1- Presentació de la situació actual des de les diferents universitats.
2- Definició de problemàtiques comuns en relació a la implementació del nou EEES en les diferents universitats.
3- Propostes de coordinació i actuacions conjuntes.

Preguem que en feu difussió entre tots els companys i companyes.
Cordialment,

Grup promotor:

Alvarez, Xavier. Universitat Politècnica Catalunya
Andreassi, Alejandro. Universitat Autònoma Barcelona
Antentas, Josep Maria. Universitat Autònoma Barcelona
Balanzo, Felix. Universitat Autònoma Barcelona
Berges, Laura. Universitat Autònoma Barcelona
Bria, Marc. Universitat Autònoma Barcelona
Candel, Miguel. Universitat de Barcelona
Castellanos, Carles. Universitat Autònoma Barcelona
Castello, Laia. Universitat Autònoma Barcelona
Ensinger, Doris. Universitat Autònoma Barcelona
Ferrer, Mariona. Universitat Pompeu Fabra
Ferrer, Virginia. Universitat de Barcelona
Gassiot, Ermengol. Universitat Autònoma Barcelona
Gassiot, Jordi. Universitat Autònoma Barcelona
Jacovkis, Judith. Universitat Autònoma Barcelona
Llovet, Jordi. Universitat de Barcelona
López, Oscar. Universitat Autònoma Barcelona
Lull, Vicente. Universitat Autònoma Barcelona
Martinez, Luzma. Universitat Autònoma Barcelona
Minguet, Joan Maria. Universitat Autònoma Barcelona
Mir, Jordi. Universitat Pompeu Fabra
Muñoz, Juan. Universitat Autònoma Barcelona
Nuñez, Xus. Universitat de Barcelona
Oltra, Joaquim. Universitat Autònoma Barcelona
Padros, Teresa. Universitat Autònoma Barcelona
Pujol, Joan. Universitat Autònoma Barcelona
Pujolar, David. Universitat Autònoma Barcelona
Rodrigo, Martin. Universitat Pompeu Fabra
Rubinat, Neus. Universitat Autònoma Barcelona
San Martín, Conchi. Universitat de Barcelona
Sanchez Busques, Sonia. Universitat Autònoma Barcelona
Sanchez, Bruno. Universitat Autònoma Barcelona
Sanz, Gemma. Universitat de Barcelona
Seccio sindical CGT-Universitat Autònoma Barcelona
Solà, Pere. Universitat Autònoma Barcelona
Soriano, Joan Manuel. Universitat Autònoma Barcelona
Terradas, Ignasi. Universitat de Barcelona
Terron, José Luis. Universitat Autònoma Barcelona
Teruel, Elvira. Universitat Autònoma Barcelona
Tresserres, Oscar. Universitat Autònoma Barcelona
Varias, Carlos. Universitat Autònoma Barcelona
Vazquez, Felix. Universitat Autònoma Barcelona
Veciana, Paula. Universitat Autònoma Barcelona
Verdaguer, Josep. Universitat Autònoma Barcelona

Les activitats dels expedientats

Avui encara sou a temps d’anar al Carnestoltes de les Assemblees de Facultat de l’Autònoma, els beneficis del qual aniran a cobrir les despeses del judici dels estudiants expulstas.

O be us podeu animar els divendres:

Vaga de fam

Un company de la Universitat Autònoma de Barcelona, Tomàs Sayes va començar el passat dilluns dia 23 de febrer una vaga de fam per exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil.

Segons el comunicat del SEPC es vol manifestar que

1.- Totes les negociacions entre les autoritats universitàries i els estudiants han de basar-se en les demandes que s’estan realitzant des del moviment estudiantil. Aquestes demandes són la paralització del procés de Bolonya, mitjançant una moratòria als nous plans d’estudi, i l’obertura d’un procés de debat entre tots els estaments universitaris (Professorat, PAS i Estudiants) per marcar el rumb de la universitat pública.

2.- S’ha d’aturar la criminalització que pateixen els estudiants crítics amb l’EEES. Això significa que s’han de desactivar tots els mecanismes coactius i sancionadors que existeixen a les universitats, i, per començar, s’han de deixar sense efectes les sancions imposades a 28 estudiants de la UAB. També hi ha d’haver un compromís, per part de tots els rectors, de resoldre pacíficament i amb diàleg tots els afers i conflictes que s’originin dins dels recintes universitaris, rebutjant així utilitzar instruments basats en la força.

Per a seguir els desenvolupament d’aquesta protesta:

http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com

Referèndum a la UPF

Les nostres companyes de les Assemblees de la Universitat Pompeu Fabra van realitzar als Campus de Ciutadella i a Ca l’Aranyó, Campus Poblenou, un referèndum sobre l’EEES i per l’obertura d’un diàleg real sobre la universitat pública.

Sota la pregunta S’ha de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública? un gran nombre d’estudiants van adreçar-se a les urnes al llarg de tot el dia. En podeu llegir una crònica i estar al corrent al seu blog.

Celebrem, d’altra banda, que segons resultats estimats un 84% de l’estudiantat UPF està a favor de paralitzar Bolonya!

CRÒNICA D’AQUEST CAP DE SETMANA

Més de trenta assemblees i organitzacions de diferents facultats, instituts i moviments socials van assistir a una trobada al rectorat ocupat de la UB aquest cap de setmana. L’acte va ser organitzat per diferents assemblees pertanyents a la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE) amb l’objectiu de reforçar la lluita en contra de l’aplicació del Pla Bolonia.

L’esdeveniment es va conformar per tres trobades diferenciades: la trobada d’assemblees d’estudiants universitaris de Barcelona; la trobada d’assemblees de diferents instituts de Catalunya; i un fórum entre diferents moviments socials. Durant el dissabte van tenir lloc les dues trobades entre estudiantes, que van seguir al llarg de tot el dia dinàmiques independents.

D’una banda les assembleàries de facultats de la UAB, la UB, de la Pompeu Fabra i de la UPC van fomentar un espai de debat i de reflexió sobre diversos temes relacionats amb la lluita estudiantil per a paralitzar el Pla Bolonya. Al llarg el matí es van formar diversos grups reduïts per a desenvolupar idees i a la tarda es va fer un plenari en el qual es van exposar diferents estratègies per a prosseguir la lluita.

D’altra banda, les assemblees d’instituts van organitzar activitats durant tot el dia amb l’objectiu de reforçar els moviments estudiantils a l’ensenyament de secundària i el batxillerat. La jornada es va resoldre convocant una nova trobada d’assemblees d’instituts el proper dissabte, 14 de Febrer.

El diumenge es va prosseguir abordant possibles metodologies a seguir en la lluita, es va fer una proposta de calendarització i es van tractar les relacions amb els instituts i els col·lectius socials.

A la tarda més de una vintena de col·lectius socials, sindicals i polítics van assistir al rectorat i entre tots es va parlar de la coordinació de la lluita i de l’organització de mobilitzacions conjuntes. L’acte es va caracteritzar per la seva pluralitat i l’ímpetu per assolir objectius comuns.

La desinformació com a creadora d’opinió pública

Quins interessos tenen els mitjans de comunicació institucionals per tractar-nos d’aquesta manera? qui hi ha darrera d’aquest periodisme que s’autoanomena científic i objectiu? la realitat ens mostra que la professionalització que proclamen cau en desús quan la censura és aplicada i quan la tergiversació de les argumentacions es manipulen per donar coherència racional a allò que no és raonable. Quan un periodista entra a l’edifici del rectorat de la UB pot reaccionar de diverses maneres: hi ha aquells que et demanen el perquè estàs aquí, que li expliquis amb tranquil·litat, que no cal amb un minut explicar tot el què tenim a dins el nostre cap, que donarà la versió d’aquells que no tenen l’opció de poder realitzar una entrevista d’una hora en hora punta a un dels mitjans de comunicació públics – en teoria de tots i de totes -, que graven les nostres converses per poder escriure literalment allò que hem pronunciat. Els altres, són aquells que no et pregunten, que passen dissimuladament pel rectorat, que no es presenten com a periodistes, que miren els dormitoris, els quadres del Prado, les mobilitzacions que tenim pensades sense demanar els perquès d’aquestes, que es miren a la “minoria” que vivim allí com si fóssim gent estranya, d’un altra planeta, d’una altra cosmovisió; gent a la que no cal demanar els motius de les seves accions perquè no és normal que un grup d’aproximadament 100 persones canviïn la vida que porten per criticar, denunciar i fer reflexionar als del seu voltant: fer repensar una realitat quotidiana que no entenen, que no s’adequa a les necessitats humanes i que ha perdut tot sentit de cohesió i de responsabilitat social.
Algunes de nosaltres ja estem acostumades a l’ofensiva dels mass media contra aquella gent que es qüestiona l’estatus quo i que proposa alternatives a un sistema que cada vegada tendeix més a oblidar l’essència humana, l’existència de l’ésser i del ser. Un estatus quo que només es preocupa d’augmentar els beneficis i privilegis d’uns pocs en detriment de la immensa majoria. El cas dels quadres del Prado n’és un bon exemple: fins al moment, l’estat de degradació de l’edifici històric – sense els seus nous ocupants – no sortia a cap diari, no preocupava als periodistes i cronistes, no tenia ‘morbo’ i, per tant, no era notícia. De cop i volta, els quadres del Prado – que per cert, els experts van dictaminar que no corrien cap perill – són la notícia estrella de la Vanguardia (dos pàgines centrals parlant del tema, quan en canvi enviem un article i mai no el publiquen…). O la tendenciositat d’altres mitjans. Deixant absolutament de banda el rerefons important de la situació: estem tancats i tancades per construir una universitat realment pública i de qualitat.
La nostra decepció envers una professió carregada de pocs professionals ens demostra que actualment els mitjans d’informació públics i privats estan sotmesos a les directrius del mercat. La reflexió no és tan per nosaltres, que pensem que la transparència i la rigorositat han de ser condicions innegociables a l’hora de treballar la informació, sinó per tota aquesta classe intocable que té el poder d’informar – o desinformar -: que pensin l’origen de la seva feina i veuran que han perdut totalment el sentit d’existir.
L’ètica i la responsabilitat estan arreu deslegitimats però són valors cabdals pel bon funcionament de l’organització social. Els principis ètics del periodista han perdut la batalla amb la submissió a interessos d’uns pocs que tenen la capacitat d’influenciar i crear opinió pública. Siguem rigorosos si-us-plau i demaneu el perquè estem donant tot el que tenim per contribuir a canviar un model educatiu que prové del franquisme i demaneu també si valorem els quadres del Prado…molts de nosaltres som de carreres sensibles a l’art: història de l’art, belles arts, antropologia, història…i no ens agrada que ens fiquin en un sac al que no pertanyem. El pròxim cop que vingueu a fer una visita a la casa de tots: pregunteu-nos directament les coses que us interessen i no ho deixeu a la vostra imaginació, que per molt interessant que sigui pel vostre ego, no és gens interessant pel lector que es vol informar.

Atentament, Assemblea Tancada a la central de la UB

Article de Jordi Llovet

Publicat a El País amb data 19 de febrer, l’article fa una reflexió arrel del desallotjament de la UPF i  sobre el desprestigi de les autoritats a les suposades “minories” que representen els i les estudiants tancats.

Per veure l’article sencer en format PDF, clica aquí.