Archive for Desembre, 2008
ACTIVITATS 29.12.08 al 8.1.09
¿ENCARA NO SAPS QUÈ PASSA AMB BOLONYA?
Vine a la central (Edifici Ocupat Central UB), informa’t i debat
Classes obertes sobre Bolonya
Dilluns 29 Desembre
¿QUÈ ÉS EL PROCÉS DE BOLONYA I L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR?
Dimarts 30 Desembre
CRÉDITS ECTS, NOUS GRAUS I POSTGRAUS
Dimecres 7 Gener
¿PER QUÉ PARLEM DE MERCANTILITZACIÓ DE LA UNIVERSITAT?
Dijous 8 Gener
CONSEQÜÈNCIES DE LA IMPLANTACIÓ DEL EEES.
Totes les sessions a les 20:00 hores
…i a més a més…
Divendres 2 Gener. 19:00 hores.
Xerrada: EL MODEL PEDAGÓGIC A LA II REPÚBLICA I A LA GUERRA CIVIL
Resposta al comunicat del rectorat
Aquesta carta respon al comunicat del Rectorat, publicat a la web de la UB el dia 18 de desembre de 2008:
Els i les estudiants valorem positivament aquest comunicat, però considerem que eludeix alguns punts que per nosaltres són fonamentals i que des de la primera setmana de les tancades vam posar sobre la taula com a condició prèvia per a iniciar el diàleg que ens ha de dur a la millora de la universitat pública. Així mateix, tot i estar d’acord amb moltes de les manifestacions que el Rectorat exposa en aquest comunicat, creiem que fóra bo matisar-les perquè res quedi nedant en l’ambigüitat.
Quan el Rectorat manifesta “Que l’espai europeu d’educació superior (EEES) té l’origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d’integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003)“, els i les estudiants volem afegir que no hem d’oblidar les posteriors declaracions (la de Londres, la de Praga i la de Bergen), també signades pels ministres d’educació espanyols, en què es proposen unes directrius que, en el procés d’implementació de l’espai europeu d’educació superior que s’està duent a terme a les universitats públiques espanyoles, s’estan incomplint sistemàticament (uns exemples: l’abolició de les traves econòmiques i socials per accedir a la universitat i acabar els estudis no s’acompleix amb el sistema de beques previst; els estudiants, mitjançant les associacions d’estudiants i altres col·lectius han d’estar implicats en tots els nivells del procés d’implementació i no ha estat així; s’ha de promoure la interdisciplinarietat i no es fa, s’ha de garantir la conciliació d’estudis i vida laboral i no es fa, etc…).
El Rectorat manifesta “Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l’educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.” Observem, però, que la interpretació d’aquests principis abstractes ha quedat tergiversada, i la prova n’és que no es corresponen amb el que es desprèn de la L.O.U.; com per exemple la incoherència de les homologacions espanyoles amb “Europa”, com 4+1 = 3+2.
Per altra banda, quan el Rectorat es posiciona dient “Que assumeix el compromís que el desplegament de l’EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB”, entenem que tot i que l’actitud és lloable, és l’Estat qui té la última paraula quan parlem de finançament, ja que aquest depèn dels pressupostos generals de l’Estat i per tant, és l’Estat qui ha d’assegurar que la universitat sigui pública i autònoma. Instem a que hi hagi una profunda reflexió i posterior debat en torn el que comporta aquesta mercantilització, que afecta tant el model de finançament de l’Estat com a la progressiva incorporació de les dinàmiques empresarials relacionades amb els sistemes docents, les línies de recerca i l’externalització dels serveis relacionats amb la universitat (menjadors, copisteries, neteja..).
Més endavant es manifesta “Que la participació de l’alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l’EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.” En primer lloc volem concretar que entre aquests “col·lectius i individus” a què es fa referència, hi hem d’incloure amb el seu nom a les assemblees de facultats, ja que entenem que són el veritable òrgan democràtic amb què contem els i les estudiants a l’hora de ser un soci actiu en el desenvolupament de la reforma universitària que ara ens ocupa. D’altra banda, ens resulta insuficient parlar “d’accions necessàries” i de “reclamar a qui correspongui”, I, per tant, volem començar a parlar de quines són aquestes accions i de a qui correspon en cada cas emprendre-les .
Acceptem el punt que queda recollit a continuació, entenent que és una rectificació del que s’estava fent fins ara; i en aquest sentit, manifestem que el Rectorat i tots els membres que formem part de la comunitat universitària hem de fer un front comú per a demanar el finançament que cal per a dur a terme una bona reforma de la universitat pública. El punt citat és el següent:
“Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:
◦ no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,
◦ es reclama a l’Administració pública un finançament que faci possible l’aplicació real del desplegament de les noves titulacions,
◦ es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l’equitat d’oportunitats entre l’alumnat.”
“Que és una prioritat garantir la conciliació de l’estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d’estudis dels nous graus”, ho manifesta ara el Rectorat i nosaltres ho celebrem; però per a reformular aquests nous graus, que fins ara no atenien aquesta premisa, és inevitable establir una moratòria que permeti desenvolupar aquesta política de conciliació en la formulació dels nous plans d’estudis, ja que la conciliació de vida laboral i estudi és irrealitzable amb el sistema de crèdits ECTS, que requereix quaranta hores setmanals de feina de l’estudiant, a la universitat i a casa, per a superar un any acadèmic. I en conseqüència exigim la retirada de tots els graus enviats a l’ANECA per reformular-los amb la participació estudiantil abans esmentada.
Volem fer constar que en cap cas els i les estudiants de la Universitat de Barcelona hem dut a terme formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais i, per tant, tot i que després s’esmenti el correcte comportament dels estudiants tancats a l’Edifici Històric, no entenem aquesta referència.
El Rectorat demana “que l’alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d’aquest Rectorat, substituint l’ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.” Els i les estudiants volem iniciar aquest procés de diàleg, perquè entenem que tenim molta feina per endavant. Pensem que ja és hora de discutir punt per punt tots els detalls de la implementació de l’EEES i de treballar plegats per una universitat millor.
Hauríem d’aprofitar l’avinentesa per subsanar els problemes que ja tenia la universitat pública, previ diagnòstic crític de la situació de la que partim, i evitar crear-ne de nous. Però entenem que l’actual reforma no només manté problemes existents, sinó que, a més a més, els accentua i en crea d’altres.
Malgrat la nostra voluntat de treballar conjuntament (i entenem que és també la voluntat del Rectorat), a hores d’ara tots ja sabem que hi ha tres condicions prèvies per poder iniciar el diàleg: la retirada dels expedients als estudiants de la UAB – actualment executats en forma d’expulsions i sancions públiques –, la celebració d’un referèndum vinculant per a tota la comunitat universitària (professorat, PAS i estudiants) sobre una moratòria de, com a mínim dos anys, del procés d’implementació de l’EEES, i la garantia d’un diàleg obert amb els col·lectius abans citats de la comunitat universitària i els agents socials implicats.
Finalment, entenem que no se’ns pot demanar confiar en el Rectorat, perquè ens estem jugant el model d’universitat que la societat necessita, i per aconseguir-lo hem de treballar de forma participativa, transparent, responsable i acurada, sense deixar coses a l’atzar o a allò imprevisible. Això no vol dir que no confiem en la bona voluntat dels membres que conformen el Rectorat, sinó que no ens podem permetre aquesta confiança a l’hora de treballar per un dret que ens és fonamental: el dret a una universitat pública, crítica, autònoma i de qualitat (amb el benentès de que el que s’entén com a qualitat ha de ser i serà matisable mitjançant el diàleg pel que estem lluitant).
És per això que, mentre no hi hagi garanties de que les condicions prèvies al diàleg es resoldran positivament, els i les estudiants decidim mantenir la tancada a l’Edifici Històric, esperant, malgrat tot, que aquesta situació tingui un final pròxim i feliç.
English version:
In response to the statement of the Rectorate.
This letter responds to the statement of the Rectorate, published on the website of the University of Barcelona on the 18th of December 2008:
We the students consider this statement to be a positive one, but that it avoids certain points which for us are fundamental, and which, since the very first week of the sit-in, we laid on the table as a prerequisite for opening the dialogue which is to bring us to the improvement of the public university. Therefore, while we share some of the items that the Rectorate has set forth in this communication, we believe it would be a good idea to clarify them so as to remove any ambiguity.
When the Rectorate says that “the European Area for Higher Education (Espacio Europeo de Educación Superior/EEES) has its origin in the Bologna declaration (1999), with the desire and purpose to legally integrate the same in the education systems of Spain (LOMLOU, 2007) and Catalonia (LUC, 2003)”, we the students wish to add that we should not forget the later declarations (those of London, Prague and Bergen), also signed by the Spanish ministers of education, in which are proposed directives which, in the process of implementation by the European Area for Higher Education which is being carried out in the public universities of Spain, are failing systematically. As an example: the abolition of the social and economic barriers to entering the university and earning a degree is not being achieved through the planned scholarship system; the students, through student associations and other collectives should be involved in all levels of the process of implementation, which has not happened; interdiscplinarity should be being incentivized and is not so being; the academic life is not being reconciled with the working life; etc.
The Rectorate states that “the general objectives of Bologna favour an improvement in the public university: to respect educational and cultural diversity; to improve the quality of higher education in Europe; to make sure that the higher titles be comparible and to favour, in this way, the mobility of all collectives.” However, we observe that the interpretation of these abstract principles has been distorted, and the proof is that they don’t correspond with what has been emerged from the L.O.U. (the law for the application of the Bologna Process in Spain), for example the incoherence of the Spanish parities against those of “Europe”: 4+1 (España) = 3+2 (Europe).
On the other hand, when the Rectorate takes the position that “he assumes the commitment that the agreement that the EEES has laid out does not involve in any way a commercialisation of the teachings of the University of Barcelona,” we understand that, although it is a praiseworthy stance, the state is that which has the last word on the subject of financing, since this depends on the general state budget and, for this reason, it is the state that should make sure that the university be public and autonomous. We urge that there be a profound reflection and subsequent debate about what this commercialisation, which already affects the financial model of the state; already the progressive incorporation of business dynamics in relation to the teaching methods; the lines of research and expansion of university related services (dining halls, copy-shops, laundry…).
A few lines lower down it is put that “the participation of the student is an essential element in university life. In this way, it is necessary to increase communication and encourage more participation (of collectives and individuals); attend to their expectations and concerns; understand their needs and respond quickly within the legal and competitive frame, including taking all actions necessary so that the EEES unfolds correctly, demanding whoever is necessary in all of those matters which don’t happen to be the competitiveness of the university.” To begin with we’d like to make clear that between these “collectives and individuals” which are referred to, we should include explicitly the faculty meetings, since we understand that they are the real democratic body which we the students count on for the sake of being an active party in the development of the university reform which concerns us. On the other hand we find it insufficient to talk about “necessary actions” and “demanding whoever is necessary”. For this reason, we’d like to begin to talk about what these actions are and who will undertake them in each individual case.
We accept the point that is made after this, understanding that it is a rectification of what they were doing until now; and in this sense, we state that the Rectorate and all members who are a part of the university community should make a common cause in asking for the necessary finances to bring about a good university reform. The point mentioned is the following:
“That this new goal requires additional finances so that it can develop in an adequate and competitive manner, for which:
- The possibility of doing it at zero cost cannot be accepted.
- To the public administration finances are demanded that would truly allow the unfolding of the new titles.
- An ample scholarship system, which insists on the equality of opportunities within the studentship, is considered essential.
- That it is a priority to guarantee the reconciliation of the academic life and the working life, and that, for this reason, it is necessary to have it very present in the development of the study plans of the new grades”.
This the Rectorate states now and we celebrate it, but to reformulate the new grades, which until now did not comply with the previous promise, it is inevitable to establish a moratorium that would permit the advancement of this policy of reconciliation in the formulation of the new study plans, since the mutual understanding of the working life with the academic is unrealisable through the ECTS system of credentials, which necessitates forty hours weekly of work for the student, in the university and at home in order to succeed in a working year. Consequently we demand the withdrawal of all the grades sent to the ANECA in order to reform them through the previously mentioned student participation.
We wish to explain that in no case we the students of the University of Barcelona have taken violent means of protest and occupation of areas, for which reason, although later there is made a comment about the correct attitude of the students that undertake the sit-in in the Historic Building, we do not understand the said reference.
The Rectorate asks “That the studentship, its movements and its associations trust in the negotiations undertaken and the demands presented before the different political classes presented by this Rectorate, substituting the current occupation for a guaranteed permanent dialogue.” We the students wish to begin the said process of dialogue, since we understand that we have much work to do. We think that it is time to discuss point by point all the details of the implementation of the EEES and to work together for a better university.
We should make good use of the occasion to overcome the problems that the public university already had, under the critical diagnosis of the situation from which we leave off from, and avoid creating new ones. But we understand that the current reform not only maintains existing problems, but that, besides, it makes them worse and creates others.
Although our desire is to work together (and we understand that it is also the desire of the Rectorate), in this situation we all know that there are three preconditions to be able to begin the said dialogue: the removal of the disciplinary proceedings against pertain to the students of the Autonomous University of Barcelona – currently carried out as expulsions and public sanctions -, the preparation of a referendum linking of all the university community (the professoriate, the administrative staff, and the students) concerning a moratorium of at least two years about the process of implementation of the EEES, and the guarantee of an open dialogue with the previously cited collectives of the university community and the implicated personalities.
Finally, we understand that trust cannot be asked of us toward the Rectorate, because we are aiming for the university model that the people need, and in order to achieve it, we must work with participation, transparency, responsibility and exactitude, not leaving anything to chance, nor to the unpredictable. This does not mean that we do not trust in the goodwill of the members who form the Rectorate, but that we cannot permit said trust when we are talking about fundamental rights: the right to a public, critical, autonomous and high-quality university (with the understanding that what is understood by “high-quality” should be and will be congruous with the dialogue for which we continue to fight).
Precisely for that reason, so long as there are no guarantees that the preconditions to the dialogue be resolved positively, we the students decide to maintain the sit-in in the Historic Building, hoping despite all that this situation have a happy and near ending.
Happy holidays.
Respuesta al comunicado del Rectorado.
Lunes 29 de diciembre, 2008-12-30
Cuando el rectorado manifiesta “Que el espacio europeo de educación superior (EEES) tiene su origen en la Declaración de Bolonia (1999), con voluntad y propósito de integrar legalmente este marco en el sistema educativo español (LOMLOU, 2007) y catalán (LUC, 2003)”, los y las estudiantes queremos añadir que no debemos olvidar las posteriores declaraciones (la de Londres, la de Praga y la de Bergen), también firmadas por los ministros españoles de educación, en donde se proponen unas directrices las cuales, en el proceso de implementación del espacio europeo de educación superior que se está llevando a cabo en las universidades públicas españolas, se están incumpliendo sistemáticamente. Por ejemplo: la abolición de los impedimentos económicos y sociales para acceder a la universidad y acabar los estudios no cumplen con el sistema de becas previsto; los estudiantes, mediante las asociaciones de estudiantes y otros colectivos deben estar implicados en todos los niveles del proceso de implementación, lo cual no ha sucedido; debe incentivarse la interdisclipinariedad y no ocurre, la conciliación de los estudios con la vida laboral tampoco, etc.
El Rectorado manifiesta: “Que los objetivos generales de Bolonia favorecen una mejora de la universidad pública: respetar la diversidad educativa y cultural; mejorar la calidad de la educación superior en Europa, conseguir que los títulos superiores sean comparables y favorecer, de este modo, la movilidad de todos los colectivos.” Sin embargo, observamos que la interpretación de estos principios abstractos se ha tergiversado, y la prueba es que no se corresponden con lo desprendido desde la L.O.U., por ejemplo la incoherencia de las homologaciones españolas contra las de “Europa”: 4+1 (España) = 3+2 (Europa).
Por otro lado, cuando el Rectorado se posiciona diciendo: “ Que asume el compromiso que el despliegue del EEES no conlleva en ningún caso una mercantilización de las enseñanzas de la UB”. Entendemos que, aunque sea una actitud loable, el Estado es quien tiene la última palabra si de financiación hablamos, ya que esta depende de los presupuestos generales del Estado y que, por lo tanto, es el Estado quien debe asegurar que la universidad sea pública y autónoma. Instamos a que haya una profunda reflexión y posterior debate acerca de lo que conlleva dicha mercantilización, la cual afecta ya el modelo de financiación del Estado, ya la progresiva incorporación de las dinámicas empresariales relacionadas con los métodos docentes. Las líneas de investigación y expansión de los servicios relacionados con la universidad (comedores, copisterías, limpieza…).
Unas líneas más abajo se expone “Que la participación del alumnado es un elemento esencial de la vida universitaria. En este sentido, es necesario incrementar la comunicación y promulgar más participación (de los colectivos y de los individuos); atender a sus expectativas y preocupaciones; conocer sus necesidades y responder rápidamente dentro del marco legal y competencial, incluso emprender todas las acciones necesarias para que el EEES se despliegue correctamente, reclamando a quien corresponda en todos esos temas que no sean competencia de la universidad.” En primer lugar queremos concretar que entre estos “colectivos e individuos” a los cuales se refiere, debemos incluir explícitamente las asambleas de facultad, ya que entendemos que son el verdadero órgano democrático con el que contamos los y las estudiantes en el momento de ser un socio activo en el desarrollo de la reforma universitaria que nos concierne. Por otra parte nos resulta insuficiente hablar de “acciones necesarias” y de “reclamar a quien corresponda” Por lo tanto, queremos empezar a hablar de cuáles son estas acciones y de a quién corresponde emprenderlas en cada realidad.
Aceptamos el punto que queda recogido a continuación, entendiendo que es una rectificación de lo que se estaba haciendo hasta ahora; y en este sentido, manifestamos que el Rectorado y todos los miembros que son parte de la comunidad universitaria debemos hacer un frente común para pedir la financiación necesaria con tal de llevar a cabo una buena reforma universitaria. El punto mencionado es el siguiente:
“Que este nuevo marco requiere una financiación adicional para que se pueda desarrollar de forma adecuada y competitiva, con lo cual:
-
No puede aceptarse la posibilidad de hacerlo a coste cero.
-
Se reclama a la Administración pública una financiación que permita aplicar verdaderamente el despliegue de las nuevas titulaciones.
-
Se considera imprescindible un sistema de becas amplio, que insista en la equidad de oportunidades entre el alumnado.
-
Que es una prioridad garantizar la conciliación de los estudios y la vida laboral, y que, por lo tanto, es necesario tenerlo muy presente en el desarrollo de los planes de estudios de los nuevos grados”. Esto manifiesta ahora el Rectorado y nosotros lo celebramos, pero para reformular estos nuevos grados, que hasta ahora no atendían la anterior premisa, es inevitable establecer una moratoria que permita desarrollar esta política de conciliación en la formulación de los nuevos planes de estudios, ya que la compenetración de la vida laboral con los estudios es irrealizable mediante el sistema de créditos ECTS, el cual necesita cuarenta horas semanales de trabajo para el estudiante, en la universidad y en casa para superar un año académico. Consecuentemente exigimos la retirada de todos los grados enviados a la ANECA para reformularlos mediante la participación estudiantil anteriormente mencionada.
Queremos exponer que en ningún caso los y las estudiantes de la Universidad de Barcelona hemos llevado a cabo formas violentas de protesta y ocupación de espacios, por ello, aunque luego se comente la correcta actitud de los estudiantes encerrados en el Edificio Histórico, no entendemos dicha referencia.
El Rectorado pide “que el alumnado, sus movimientos y sus asociaciones confíen en las negociaciones empezadas y a las reivindicaciones presentadas ante los distintos estamentos políticos presentados por este Rectorado, sustituyendo la ocupación actual de los centros por un diálogo permanente garantizado.” Los y las estudiantes queremos iniciar dicho proceso de diálogo, puesto que entendemos que tenemos mucho trabajo por hacer. Pensamos que es hora de discutir punto por punto todos los detalles de la implementación del EEES y de trabajar unidos para una universidad mejor.
Deberíamos aprovechar la ocasión para subsanar los problemas que tenía ya la universidad pública, previo diagnóstico crítico de la situación desde la cual partimos, y evitar crear nuevos. Pero entendemos que la actual reforma no únicamente mantiene problemas existentes, sino que, además, los acentúa y crea otros.
Aunque nuestra voluntad sea trabajar en conjunto (y entendemos que es también la voluntad del Rectorado), a estas alturas todos sabemos que hay tres condiciones previas para poder iniciar dicho diálogo: la retirada de los expedientes que pertenecen a los estudiantes de la UAB – actualmente ejecutados como expulsiones y sanciones públicas -, la elaboración de un referéndum vinculante para toda la comunidad universitaria (profesorado, PAS y estudiantes) acerca de una moratoria de, por lo bajo dos años, del proceso de implementación del EEES, y la garantía de un diálogo abierto con los colectivos antes citados de la comunidad universitaria y las personalidades sociales implicadas.
Finalmente, comprendemos que no se nos puede pedir confianza hacia el Rectorado, porque está en juego el modelo universitario que la gente requiere, y para conseguirlo, debemos trabajar participativamente, con transparencia, responsable y acuradamente, sin dejar nada al azar, ni lo imprevisible. Eso no significa que no confiemos en la buena voluntad de los miembros que forman el Rectorado, sino que no nos podemos permitir dicha confianza cuando de trabajar por derecho fundamental hablamos: el derecho a una universidad pública, crítica, autónoma y de calidad (con el beneplácito de que lo entendido por calidad debe ser y será matizable mediante el diálogo por el cual seguimos luchando).
Precisamente por eso, mientras no haya garantías de que las condiciones previas al diálogo serán resueltas positivamente, los y las estudiantes decidimos mantener el encierro en el Edificio Histórico, esperando, pese a todo, que esta situación tenga un feliz y próximo final.
Felices fiestas.
No celebrarem les festivitats
Entenen que el nostre objectiu és treballar en favor de la universitat pública des de l’assemblea del Rectorat de la UB s’ha decidit que no es celebraran festes, inclòs el dia de cap d’any. Sent prioritari formar i informar sobre tot allò referent al procés de Bolonya i proposar i crear un model de universitat pública que s’adeqüi a les necessitats reals de la societat. Volem manifestar que el treball fet fins ara i el treball que hi ha per fer són la prioritat per aquesta assemblea i veiem contraproduent la celebració de festivitats. Les deixarem per quan els objectius estiguin assolits.
Resistirem pacífica i activament.
Assemblea de la tancada
Comunicat de Premsa de fi d’any
Comunicat de Premsa
En aquestes dates tan assenyalades i donada la circumstància de l’ocupació, durant aquests dies de reflexió i valoracions al respecte de tot el treballat durant aquest mes, hem madurat bolonyísticament parlant i hem deixat de ser uns simples estudiants innocents. Hem arribat a la conclusió, després de dos assemblees de més de 8 hores cadascuna, que:
No volem més finançament públic, preferim que el monopolitzin els bancs que han hipotecat totes les famílies del país. Creiem que, per una nova evolució de la societat actual, és prioritari que la gent no es faci gaires preguntes i que es realitzi consumint compulsivament (endeutada fins al coll), mentre la societat llença el coneixement adquirit durant segles. En aquest moment tenim clar que el millor que pot passar és ésser captats per la lògica dels mercats, i fer desaparèixer el pensament crític i reflexiu.
Per fi, els professors, amb Bolonya, podran donar les classes amb el PowerPoint (punt de poder) i també es professionalitzaran com a gestors i grans buròcrates. Alhora recomanem, pels estudiants, que el sistema de crèdits europeu no sigui de 40 hores sinó de 65 hores setmanals, tal i com ha estat recomenat desde la nostra estimada Europa. Potenciem la mobilitat europea, amb l’ajut dels nostres tradicionals patrocinadors del sector de l’hosteleria i serveis.
Les agències de qualitat són el millor sistema d’avaluació que podríem tenir, sobretot perquè els criteris que utilitzen van encaminats, per assessors de les multinacionals, a devaluar el coneixement. Ja n’estem farts d’aprofundir tant! Defensem les metodologies pedagògiques que s’estan implantant perquè ens recorden la nostra època de parvulari, primària i secundària; I sabem que tot procés en l’infància és vital recordar-lo a la universitat. No tenim ganes de saber, sinó d’aprendre a no aprendre res. Ens comprometem moralment a ser els nous màrtirs de la transformació de l’ensenyament públic superior, i estem disposats a patir les conseqüències dels nous títols de grau i la seva devaluació en el món laboral.
I, per què no dir-ho, ens solidaritzem amb els Mossos d’Esquadra, que ens ajuden en els talls dels carrers i en mantenir la inseguretat ciutadana.
Per concloure, els i les estudiants ocupants del rectorat de la UB ens comprometem fermament a assolir i impulsar el calendari estratègic proposat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, sota l’ampar de la reconeguda i modèlica empresària senyora Garmendia, segons el qual el proper any 2015 gaudirem d’un Campus d’Excel·lència Internacional capaç de fer-nos un lloc dins les millors i més competitives universitats del món, on la universitat i l’empresa privada per fi aniran agafades de bracet.
Assemblea del Rectorat de la Universitat de Barcelona
Activitats del 21 al 28
|
DIMARTS 23 |
DIMECRES 24 |
DIJOUS 25 |
DIVENDRES 26 |
| 17h. Xerrada sobre la REDI (Red Estatal por los Derechos de los Inmigrantes) i Intervenció Social a càrrec de Lorena Méndez |
17h Taller de reparació de bicicletes | ||
| 19h. Taller d’assemblearisme Organitza: Estudiants en Lluita |
19h Xerrada sobre la LEC Conferenciant: Rosa Canyadell (USTEC-STES) |
Carta arran de la càrrega policial del 20 de desembre
Carta d’un mestre a un mosso d’Esquadra
Estic desolat perquè això que t’haig de dir mai t’ho podré dir a la cara ja que gaudeixes de la impunitat que et dóna el teu uniforme antiavalots i ni tan sols portes un número que t’identifiqui.
Jo estic acostumat a dir les coses a la cara i m’agrada explicar-les bé, alhora que miro als ulls per captar si he fet arribar el meu missatge d’una forma clara.
Acabo d’arribar a casa de l’hospital on, a la meva filla que acaba de fer quinze anys, li han fet un part de contusions múltiples per un seguit de cops que li has donat amb la teva porra.
Ella estava allà, a la plaça de Catalunya, amb tota la força que li dóna la seva joventut. Duia dues bosses de compres, després de recollir uns regals del seu recent aniversari.
I va tenir la mala sort de creuar-se en el teu camí. I et vas acarnissar amb ella, la vas empènyer contra la paret, la vas tirar al terra i li vas donar uns quants cops de porra.
De fet ja deus estar acostumat a que molt jovent es creui en el teu camí. I segurament a esbatussar-los indiscriminadament. Potser consideres que no se’ls pot anomenar joves i els anomenes d’una altra manera. Potser ara et trobes a un bar, fatxendejant amb els companys sobre la teva última hazaña. Qui sap!
Si arriba aquesta carta a les teves mans, si tinc la sort de què la llegeixis i si et queda un bri de vergonya i dignitat, no la depreciïs i la llencis com vas fer amb la meva filla, estampant-li el carnet a la cara. Recorda que t’escriu un vell mestre que ha dedicat la seva vida a ensenyar els nens i nenes que aquest és un país lliure, amb la seva llengua, amb la seva cultura, amb les seves institucions, amb la seva policia… És possible que tu també tinguessis algun dia un mestre que t’ho va explicar…
Vull que t’adonis que amb els teus cops de porra estàs tirant per la borda molts anys de feina educativa, meva i dels teus mestres, i estàs ajudant al foment de la barbàrie i de la por.
Sàpigues que cada cop de porra que donaves a aquesta noia de quinze anys li donaves a aquest poble, li donaves als seus educadors, li donaves als seus treballadors. Cada cop de porra que li vas donar s’ha girat en contra de la tasca que durant molts anys hem fet per forjar la recuperació de la democràcia i de la identitat d’aquest, el nostre, poble català.
Ara, ella, cada cop que vegi tan sols un cotxe de policia creurà que els mestres la van enganyar, que la policia no és el cos que vetlla per la nostra seguretat i sentirà por i ràbia en recordar les paraules que tu li vas dir mentre la pegaves, paraules dites en castellà, potser per ferir-la encara més.
I no t’adones que podies estar esbatussant a la teva filla, potser a la teva neboda? I no te n’adones que aquesta barbàrie també va en contra teva? No t’adones que cada cop estàs més lluny de la veritat, de la raó i de la llibertat del poble al que pertanys?
Però al Món sortosament hi ha moltes persones que anem sempre a cara descoberta, que treballem, que lluitem i que encara creiem en un món millor. Entre aquestes persones està el jovent que ha escoltat els seus mestres, que han escoltat la seva crida i que han decidit que han de seguir la lluita per una societat més justa, més solidària i sense violència.
Tots els que creiem això, mai no ens amagarem covardament darrere de cap passamuntanyes i no vendrem els nostres ideals per la por que ningú ens vulgui imposar.
I recorda també que tu també pertanys a aquest Món i per tant sempre estàs a temps de reflexionar.
Antoni Jaumandreu i de Balanzó
Per Vacances, vine al rectorat okupat de la UB!
DIMARTS 23 a les 19:00 Taller d’assamblearisme
Organitza: Estudiants en Lluita
DIMECRES 24 a les 17:00 Taller de reparació de bicicletes
DIVENDRES 26 a les 19:00 Xerrada sobre la LEC
Conferenciant: Rosa Canyadell (USTEC-STES)
DIVENDRES 2 a les 19:00 Xerrada sobre el Model educatiu durant la 2a República i la Guerra Civil
Conferenciant: Emili Cortavirarte
Crida a la concentració a la central UB
Avui divendres a les 19h serà el moment en que vàries facultats ocupades de les diferents universitats de Barcelona es traslladaran al Rectorat de la UB a mantenir l’ocupació d’aquest edifici (ja ocupat des del 20 de novembre) durant tot el Nadal. Volem convidar a tothom, activistes, col·lectius i moviments socials a venir i donar suport a aquesta lluita dels estudiants que té una intensitat que no es veia des de feia molts anys, més quan aquesta lluita està sent fortament criminalitzada a nivell mediàtic. A més, es demanarà la retirada de les 6 expulsions que el Rectorat de la UAB ha decidir dur a terme a estudiants que es van mobilitzar el curs passat contra Bolonya en el campus de la UAB. Unes expulsions gravíssimes, que s’han dut a terme utilitzant un reglament franquista del 1954 i que suposen un fre al diàleg i un atac al conjunt del moviment estudiantil.Es realitzarà una roda de premsa i continuació s’obrirà el micròfon als moviments socials perquè puguin transmetre els seus missatges.
Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants, dijous 18 de desembre de 2008
Comunicat en resposta a la resolució dels expedients als estudiants de la UAB
CONTRA BOLONYA OCUPEM LES AULES
Lluís Ferrer, rector en funcions de la UAB, fa pública la resolució dels 28 expedients disciplinaris
Avui dia 17 de desembre del 2008 el Senyor Lluís Ferrer, rector en funcions de la Universitat Autònoma de Barcelona, en un Consell de govern celebrat a Barcelona i no al campus de Bellaterra, ha anunciat les resolucions definitives dels 28 expedients disciplinaris oberts.
Aquestes resolucions s’han concretat de la següent manera: 22 amonestacions públiques, 4 expulsions d’un any, una expulsió de 2 anys i una expulsió de 3 anys.
Avui es compleix un mes des de la primera ocupació de les Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, durant aquest mes les mobilitzacions estudiantils s’han incrementat materialitzant-se en 6 facultats ocupades: la Facultat de Lletres, la Facultat de Comunicació, la Facultat de Psicologia, la Facultat de Ciències de l’Educació i la Facultat de Ciències i Biociències a la UAB, a les que s’hi ha de sumar les ocupacions de la UB, UdL i UdG a part de les que s’estan realitzant a València, Illes Balears, Madrid, Sevilla, Saragossa, etc.
Donat que les negociacions han romàs estancades durant les últimes setmanes, els estudiants van decidir desocupar les aules dilluns 15 de desembre com a gest significatiu de la voluntat de mantenir el diàleg i d’avançar a les negociacions. Per aquest motiu ens hem traslladat al Rectorat, perquè el nostre rector, era la única persona amb capacitat absoluta de resoldre aquests expedients. La seva resposta ha estat clara i contundent: l’expulsió de sis dels nostres companys i companyes.
Tant el nou equip de Rectorat com l’actual en funcions, no han intentat un diàleg amb nosaltres, tot i saber la nostra voluntat negociadora des del principi de les mobilitzacions. Ara estem al Rectorat, ens tenen més a prop que mai, però ja ho han demostrat, ells no dialoguen, ells no negocien, ells actuen.
És per això que des del comitè contra Bolonya s’exposa:
L’expulsió de 6 companyes no serà el mitjà per a silenciar la veu del moviment estudiantil.
Exigim que la Dcta. Anna Ripoll és pronunciï al respecte d’aquesta resolució després de les seves declaracions de mantenir obert el diàleg i la possibilitat de negociar.
Exigim que la UAB respecti la veu dels estudiants que per majoria absoluta han donat la seva representació de les Assemblees d’Estudiants als Òrgans de Govern.
Exigim la retirada immediata de tots els expedients i resolucions emeses per l’equip de Govern en funcions de la UAB.
Els estudiants tenim veu, fet que s’ha fet palès al llarg d’aquest mes de mobilitzacions continuades. I és per aquesta raó que demanem a tot l’estudiantat que aixequi la seva veu un cop més per denunciar la repressió que s’està patint a la comunitat estudiantil, i evitar la imposició, una vegada més, de l’aplicació de l’EEES.
Tancada a la central 