Professors i pas de les universitats catalanes contra el Pla de Bolonya

11 Març 2009 at 2:53 pm Deixa un comentari

Un nombrós col.lectiu de professors/es universitàries i personal d’administració i servei de nou universitats catalanes -entre ells diversos catedràtics- prenen un posicionament públic davant del conegut popularment com a “Pla de Bolonya”. Aquest posicionament remarca la necessitat imperiosa de reformes a les universitats, tot garantint el seu caràcter públic i la seva funció social.

Podeu aderir-vos al manifest que han realitzat i consultar la llista d’adhesions aqui.

CONTRA EN DESBALLESTAMENT DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA

EL PDI I EL PAS DAVANT EL PROCÉS DE BOLONYA

Des de fa molts anys, amb independència de les respectives adscripcions ideològiques, els homes i les dones que treballem a la universitat sostenim que resulta imprescindible i inajornable una reforma que posi fi al seu progressiu deteriorament. La implantació del Pla Bolonya, presumptament, vindria a ser la resposta a aquest deteriorament. Això és el que se’ns ha dit. Lamentablement, pensem que no és així.

La implantació d’aquest Pla és, en realitat, una imposició que no ha comptat amb els agents i les agents que hi estan directament implicats, i el deteriorament s’està abordant sense que s’hagi fet un autèntic diagnòstic de l’estat actual de la universitat. A hores d’ara, el que es pot afirmar irrefutablement és que s’està desballestant la universitat pública, que se n’està supeditant el funcionament als dictàmens del mercat i que s’està malbaratant el coneixement en la mesura que és tractat com una mercaderia. En definitiva, s’està decretant un canvi del model d’universitat sense que cap dels seus impulsors i defensors hagi explicat encara quin és l’eix sobre el que pivota aquest model i cap a on ha de portar-nos.

L’únic que hem sentit reiteradament, cada vegada amb un to més autoritari, és que el Pla Bolonya permetrà l’avanç del coneixement científic, la compatibilitat de les titulacions i la mobilitat d’estudiants, PDI i PAS a tot el territori de la Unió Europea, o la integració dels graduats universitaris al mercat laboral europeu, en el qual se suposa que gairebé tothom hi trobarà una inserció qualificada en acabar els estudis.

¿Algú pot dissentir d’aquests propòsits? Òbviament, nosaltres creiem que ningú. Però el que no ens diuen és que sota una reconversió docent i pedagògica que, segons afirmen, ofereix innumerables oportunitats de reforma dels estudis universitaris i un canvi en els hàbits de treball del PDI, el PAS i els estudiants, se’ns sostreu, als protagonistes de la vida universitària, la possibilitat de reflexionar lúcidament sobre les decisions que s’estan prenent i les conseqüències que tindran en la configuració de la universitat pública.

Els esdeveniments d’aquest curs a diverses universitats de l’Estat protagonitzats pels estudiants han tingut l’encert i el coratge de denunciar i de posar en l’escena pública la manca de recursos disponibles i l’estat de precarietat intel·lectual i docent cap al qual ens adrecem, estat que pretén transformar el coneixement en simples competències i habilitats, avaluables principalment segons criteris de rendibilitat empresarial. Breument, aquests esdeveniments i aquest coratge estudiantil han remogut les expectatives i esperances privatitzades sacsejant la passivitat de molts de nosaltres, que hem decidit sortir del nostre aïllament i, de manera col·lectiva, involucrar-nos activament davant els reptes de futur que la universitat hauria d’afrontar si vol fer-ho amb responsabilitat. Les protestes estudiantils han tret les crítiques i reflexions que fins ara només existien en els passadissos, a manera de ritual, tot exposant-les a un debat obert d’una manera valenta. Però alhora, la resposta oferta pels òrgans de govern de les universitats s’ha orientat sovint vers el descrèdit i el rebuig de sòlids arguments i vers la criminalització de les pràctiques i de les persones implicades en el procés de discussió de Pla Bolonya amb la intenció d’impedir l’emergència d’alternatives i d’avortar qualsevol procés de reflexió pública, compartida i democràtica: en són exemple clar les denúncies penals i el desenllaç de les mesures sancionadores als alumnes de la UAB.

La història demostra que la comunitat universitària no pot quedar al marge de cap situació crítica que l’afecti. Per això reclamem participar en un debat col·lectiu sobre el seu futur. Tants anys i tants plans i canvis de tota mena, tots tan maldestres, per força han de fer que siguem escèptics: el futur de l’ensenyament superior i de la investigació científica no pot estar consignat exclusivament en espais difusos de decisió ni en gabinets tecnocràtics que només funcionen mecànicament i rendeixen comptes d’una manera autàrquica.

És urgent i necessari millorar el nostre sistema educatiu de cap a cap, amb la participació generosa de tothom. És per això que cal obrir un debat que no es faci d’esquena als estaments de la Comunitat Universitària, sinó que en propiciï la participació.

La tan reiterada crisi de l’ensenyament, que tant escandalitza als polítics i que ajuda a omplir de polèmiques els mitjans de comunicació, massa sovint desfigura diferents aspectes que, amb el pretext d’una reforma pedagògica emmascaren, veritablement, una reforma del model d’universitat. Emparant-se en l’Espai Europeu d’Educació Superior com si fos una força de la natura que ningú no pot aturar perquè és resultat de les circumstàncies, tampoc se’ns diu que la implementació d’aquest Espai accentuarà:

  1. El progressiu segrest dels espais de pensament crític i l’embargament de les capacitats reflexives i creadores d’estudiants i professorat, amb l’adequació de continguts i ritmes frenètics dels plans d’estudi a la lògica d’un discurs capitalista de darrera generació, avui en profunda crisi i possiblement ridiculitzat per molt de temps.

  2. L’adequació de la producció i l’ús del coneixement a les lleis del mercat, transformant el pensament en meres habilitats, i convertint la formació intel·lectual en simple mercaderia.

  3. La insuficiència de transparència en la planificació i gestió del dia a dia de la Universitat, sovint immersa en pràctiques irrespectuoses amb la legalitat vigent que obstaculitza la participació, convertida en un simulacre per la mera prevalença d’operacions formals i de procediment. A tall d’exemple, destaquem la irregularitat de determinades figures contractuals, l’incompliment de la càrrega lectiva reconeguda als convenis o la recomanació de la Sindicatura de Comptes de la UAB per tal que ajusti les seves activitats comptables a la legalitat.

  4. L’extralimitació de les relacions jeràrquiques i de les diferències de condicions laborals dins del PDI i del PAS; la intensificació de les relacions de poder; l’extensió de la submissió; la col·lisió d’interessos que es resolen arbitràriament, prescindint d’instàncies formals; i la utilització de la institució pública per a lucres privats, amb la creació d’un entramat de fundacions i entitats participades, màsters privats, etcètera.

És per això que no ens resignem a l’oferta oficial d’una passivitat còmplice i que optem, en canvi, per una activitat creativa, constructora d’alternatives sempre obertes. Volem participar a generar un espai obert de discussió, no mediatitzat per principis innegables ni per normativitats immutables, per tal d’intervenir com a agents actius, com fins ara ho han estat els i les estudiants, amb la voluntat de ser interlocutors i interlocutores.

Ens emplacem, doncs, a treballar per fer realitat aquestes voluntats i fem una crida a la participació activa en aquest diàleg. El pròxim dissabte 14 de març, a les 10:30 h., PDI i PAS de les universitats catalanes ens trobarem novament a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per definir les actuacions immediates. Tanmateix, els sotasignats d’aquest manifest també fem una crida a la participació activa a les mobilitzacions universitàries del pròxim dijous, 12 de març.

Advertisements

Entry filed under: 1.

L’estafa del Claustre Roda de premsa PDI i PAS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


DENUNCIA CONJUNTA 18M

Podeu fer-nos arribar els vostres atestats mèdics i les dades de contacte a
tancadaalacentral@gmail.com
denuncia18m@gmail.com
Juntes tindrem més força!

ÚLTIMES NOTÍCIES

12/03/09
Manifestació per derogar la LOU, aturem el Pla Bolonya. A les 12h a Pl. Universitat
10/03/09
Presentació Manifest PDI i PAS
26/02/09
Referèndum a la UB. Vota pel SI a la paralització de l'EEES. Participa-hi!
9/02/09
L'assemblea d'expedientats de la UAB organitza activitats els divendres, apunta-t'hi!
9 /02/09
El 21 de Febrer hi ha assemblea d'assemblees d'estudiants universitaris de tota Barcelona, no hi falteu!
8/02/09
Alguns companys de la tancada han estat aquest cap de setmana a la trobada de cooperatives catalanes de productors i consumidors, demà ens explicaran el que han fet.

Visites

  • 49,083 Visites

%d bloggers like this: