Linies vermelles

Van ser memorables les declaracions de Dídac Ramírez, rector de la UB, el 18 de març al matí per a justificar el desallotjament: argumentava que s’havia traspassat una línia vermella…

Repetim el que ja vam dir aquell dia, denunciant la manipulació de les informacions i les mentides de l’equip rectoral:

• La inexistència d’aquests fets violents al Rectorat atribuïts per part del senyor Ramírez.
• Sempre ha estat possible el diàleg amb els estudiants ocupants del recinte
• Que la ocupació del rectorat en cap cas ha impedit el normal desenvolupament de la docència.
• Si algú ha restringit el pas han estat els cossos de seguretat contractats pel mateix rectorat, no pas els estudiants que han fet d’aquest sempre un espai de treball i denúncia, obert per a la societat a la qual ha de servir la universitat.

Per aquest motiu, creiem que el que va traspassar la línia vermella de la violència va ser ell, enviant als Mossos d’Esquadra dins de la Universitat, agents que van provocar uns aldarulls que van tenir més ferits i produir més alteracions de l’ordre acadèmic que la imaginaria causa del desallotjament.

Ahir al matí van aparèixer a les portes de l’Edific Històric de la UB (que havia romangut tancat des de darrera hora de dimecres) unes línies vermelles, suposem que algu volia manifestar que a la universitat d’avui, només per entrar-hi ja s’és un perillòs criminal…

La mateixa tarda ja havien estat borrades… potser els desperta la mala consciència?

Disculpeu el retard, hem estat sent reprimides…

Disculpeu el retard, el blog ha quedat en suspensió momentània donats els fets del 18M… per dir-ho d’una manera eufemística. Però seguim aquí.
Hem estat pegades, insultades, patejades, agredides, contusionades, amenaçades. Estem cansades, dolorides, desorientades i indignades, però seguim aquí.

Continuarem difonent la informació relacionada amb les nostres línies de treball (la insumbissió a l’EEES i la derogació de la LOU principalment, però també moltes altres coses que heu pogut seguir en aquest blog) perquè seguirem treballant-hi, podeu estar-ne segures. I ara més que mai.

Però abans de continuar, un cop sembla que ha acabat la tancada al Rectorat Ocupat de la UB, no vull continuar aquest blog sense deixar constància que aquests 4 mesos (avui seria el nostre aniversari… és el nostre aniversari!) de treball i reflexió han estat una de les experiències més brutals i potents de la nostra vida (de la que subscriu, segur) i que és gràcies a totes i cadascuna de les persones que han fet possible la Tancada, que han resistit, treballat i col·laborat incansablement.

Gràcies a totes, perquè heu obert una escletxa des de la que poder resistir i lluitar. Seguirem aquí.

CRÒNICA D’AQUEST CAP DE SETMANA

Més de trenta assemblees i organitzacions de diferents facultats, instituts i moviments socials van assistir a una trobada al rectorat ocupat de la UB aquest cap de setmana. L’acte va ser organitzat per diferents assemblees pertanyents a la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE) amb l’objectiu de reforçar la lluita en contra de l’aplicació del Pla Bolonia.

L’esdeveniment es va conformar per tres trobades diferenciades: la trobada d’assemblees d’estudiants universitaris de Barcelona; la trobada d’assemblees de diferents instituts de Catalunya; i un fórum entre diferents moviments socials. Durant el dissabte van tenir lloc les dues trobades entre estudiantes, que van seguir al llarg de tot el dia dinàmiques independents.

D’una banda les assembleàries de facultats de la UAB, la UB, de la Pompeu Fabra i de la UPC van fomentar un espai de debat i de reflexió sobre diversos temes relacionats amb la lluita estudiantil per a paralitzar el Pla Bolonya. Al llarg el matí es van formar diversos grups reduïts per a desenvolupar idees i a la tarda es va fer un plenari en el qual es van exposar diferents estratègies per a prosseguir la lluita.

D’altra banda, les assemblees d’instituts van organitzar activitats durant tot el dia amb l’objectiu de reforçar els moviments estudiantils a l’ensenyament de secundària i el batxillerat. La jornada es va resoldre convocant una nova trobada d’assemblees d’instituts el proper dissabte, 14 de Febrer.

El diumenge es va prosseguir abordant possibles metodologies a seguir en la lluita, es va fer una proposta de calendarització i es van tractar les relacions amb els instituts i els col·lectius socials.

A la tarda més de una vintena de col·lectius socials, sindicals i polítics van assistir al rectorat i entre tots es va parlar de la coordinació de la lluita i de l’organització de mobilitzacions conjuntes. L’acte es va caracteritzar per la seva pluralitat i l’ímpetu per assolir objectius comuns.

La desinformació com a creadora d’opinió pública

Quins interessos tenen els mitjans de comunicació institucionals per tractar-nos d’aquesta manera? qui hi ha darrera d’aquest periodisme que s’autoanomena científic i objectiu? la realitat ens mostra que la professionalització que proclamen cau en desús quan la censura és aplicada i quan la tergiversació de les argumentacions es manipulen per donar coherència racional a allò que no és raonable. Quan un periodista entra a l’edifici del rectorat de la UB pot reaccionar de diverses maneres: hi ha aquells que et demanen el perquè estàs aquí, que li expliquis amb tranquil·litat, que no cal amb un minut explicar tot el què tenim a dins el nostre cap, que donarà la versió d’aquells que no tenen l’opció de poder realitzar una entrevista d’una hora en hora punta a un dels mitjans de comunicació públics – en teoria de tots i de totes -, que graven les nostres converses per poder escriure literalment allò que hem pronunciat. Els altres, són aquells que no et pregunten, que passen dissimuladament pel rectorat, que no es presenten com a periodistes, que miren els dormitoris, els quadres del Prado, les mobilitzacions que tenim pensades sense demanar els perquès d’aquestes, que es miren a la “minoria” que vivim allí com si fóssim gent estranya, d’un altra planeta, d’una altra cosmovisió; gent a la que no cal demanar els motius de les seves accions perquè no és normal que un grup d’aproximadament 100 persones canviïn la vida que porten per criticar, denunciar i fer reflexionar als del seu voltant: fer repensar una realitat quotidiana que no entenen, que no s’adequa a les necessitats humanes i que ha perdut tot sentit de cohesió i de responsabilitat social.
Algunes de nosaltres ja estem acostumades a l’ofensiva dels mass media contra aquella gent que es qüestiona l’estatus quo i que proposa alternatives a un sistema que cada vegada tendeix més a oblidar l’essència humana, l’existència de l’ésser i del ser. Un estatus quo que només es preocupa d’augmentar els beneficis i privilegis d’uns pocs en detriment de la immensa majoria. El cas dels quadres del Prado n’és un bon exemple: fins al moment, l’estat de degradació de l’edifici històric – sense els seus nous ocupants – no sortia a cap diari, no preocupava als periodistes i cronistes, no tenia ‘morbo’ i, per tant, no era notícia. De cop i volta, els quadres del Prado – que per cert, els experts van dictaminar que no corrien cap perill – són la notícia estrella de la Vanguardia (dos pàgines centrals parlant del tema, quan en canvi enviem un article i mai no el publiquen…). O la tendenciositat d’altres mitjans. Deixant absolutament de banda el rerefons important de la situació: estem tancats i tancades per construir una universitat realment pública i de qualitat.
La nostra decepció envers una professió carregada de pocs professionals ens demostra que actualment els mitjans d’informació públics i privats estan sotmesos a les directrius del mercat. La reflexió no és tan per nosaltres, que pensem que la transparència i la rigorositat han de ser condicions innegociables a l’hora de treballar la informació, sinó per tota aquesta classe intocable que té el poder d’informar – o desinformar -: que pensin l’origen de la seva feina i veuran que han perdut totalment el sentit d’existir.
L’ètica i la responsabilitat estan arreu deslegitimats però són valors cabdals pel bon funcionament de l’organització social. Els principis ètics del periodista han perdut la batalla amb la submissió a interessos d’uns pocs que tenen la capacitat d’influenciar i crear opinió pública. Siguem rigorosos si-us-plau i demaneu el perquè estem donant tot el que tenim per contribuir a canviar un model educatiu que prové del franquisme i demaneu també si valorem els quadres del Prado…molts de nosaltres som de carreres sensibles a l’art: història de l’art, belles arts, antropologia, història…i no ens agrada que ens fiquin en un sac al que no pertanyem. El pròxim cop que vingueu a fer una visita a la casa de tots: pregunteu-nos directament les coses que us interessen i no ho deixeu a la vostra imaginació, que per molt interessant que sigui pel vostre ego, no és gens interessant pel lector que es vol informar.

Atentament, Assemblea Tancada a la central de la UB