COMUNICAT ASSEMBLEA DEL RECTORAT DE LA UB

L’assemblea de l’ocupació del rectorat de la UB us hem convocat per transmetre la nostra valoració dels fets dels darrers dies:

Entenem el desallotjament del rectorat com una clara manca de voluntat de diàleg per part de les autoritats acadèmiques. Segons el rector, Dídac Ramírez, s’ha desallotjat el Rectorat en motiu d’uns successos ocorreguts a una altra facultat i que no es poden relacionar amb l’ocupació del rectorat, ni amb Bolonya, ni amb les assemblees; ens sembla lamentable. Ramírez, per altra banda, declara que l’objectiu del desallotjament és recuperar l’ús públic de l’edifici; precisament durant l’ocupació, l’ús públic no es va veure afectat sino potenciat per tota la comunitat universitària, diferents moviments socials i totes aquelles ciutadanes que van participar en les postres activitats.

Però a banda que la justificació del desallotjament és patètica, també cal valorar alguns aspectes del procediment seguit:

El primer és que en les diferents converses tingudes amb l’equip rectoral, sempre per tractar qüestions de caire logístic, se’ns va prometre que els mossos no entrarien a l’edifici històric. A més, tampoc vam rebre cap avis previ per part del rectorat anul·lant així la possibilitat d’una sortida voluntària.

Per això entenem que l’actitud subjacent a aquestes accions és un rebuig a un diàleg sincer sobre el procés de Bolonya i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, fet que també es demostra en la manca de debats en el si de la universitat així com el fet que totes les ocasions que s’han tingut per parlar sobre la reforma universitària han estat una pantomima.

Tant la violencia policial dins del Rectorat com a fora són un clar exemple de fins a quin punt les autoritats polítiques i acadèmiques, consellers, president i rectors estan disposades a violar els pricipis de les societats en democràcia avançada, com son els drets inqüestionables de la llibertat d’expressió, manifestació i reunió. Tot plegat per imposar a cop de porra un conjunt de reformes amagades sota el nom de Bolonya que ens porten a la privatització de les universitats i a la desaparició de l’educació com a un bé públic.

Per això, i sense voler aprofundir en les persecucions i pallisses que es van produir al llarg del dimecres gris de la setmana passada…

Condemnem una vegada més l’acció policial, més pròpia d’èpoques pre-democràtiques.

Denunciem, ja no només l’informe policial en que es justifica l’acció, sinó la impunitat i indiferencia amb que els governants, suposadament d’esquerres, acepten les versions d’una part implicada sense contrastar ni demanar testimonis de les persones que estaven a l’altre banda dels escuts i les porres.

Condemnem a l’Ajuntament per tancar els metros 15 min. abans dels disturbis, fet mostra de conivència amb la voluntat de convertir la zona on s’estaven produint les mobilitzacions en una ratonera.

Per tant demanem la dimissió de Ramirez, Saura, Moreso i Huguet

Davant això, els estudiants ens estem organitzan per donar una resposta legal, una denuncia colectiva, on elaborarem un relat exhaustiu dels fets del dimecres gris argumentat amb fotos, vídeos, atestats médics i testimonis.

Per acabar, anunciem que les estudiants participarem de manera activa a la manifestació del dissabte 28 i aquesta tarda es decidirà a la reunió de la CAE si convocarem vaga i manifestació per aquest dijous.

Assemblea del Rectorat de la UB

Assemblea Extraordinària PDI-PAS

L’Assemblea de PDI-PAS de les Universitats Catalanes van realitzar ahir una Assemblea Extraordinària,davant dels fets del passat 18 de març en què professorat, PAS i estudiants van ser brutalment agredits pels mossos d’escuadra.

Han fet públic un comunicat arrel d’aquesta trobada:

Reunida l’assemblea el PDI i PAS de les universitats públiques catalanes, manifesta:

1. El desallotjament policial del rectorat de la Universitat de Barcelona i les brutals
càrregues dels mossos d’esquadra al llarg de tot el dimecres 18 de març,
justificades a partir d’informacions falses i deliberadament amplificades,
s’inscriuen en un procés de manca de diàleg per part de les institucions
polítiques i universitàries davant les protestes d’estudiants i part dels
treballadors de les universitats catalanes. L’opció per la repressió de les
protestes en comptes de l’obertura de vies de diàleg ja s’havia fet palesa en les
intervencions policials de l’any passat a la Universitat Autònoma de Barcelona i
d’enguany a la Universitat Pompeu Fabra, i amb l’ocupació de nombroses
facultats per part de guardes de seguretat privada.
2. Paral·lelament a la repressió policial, les universitats catalanes estan patint les
agressions del “lobby pedagògic neoliberal” que censura ideològicament els
plans d’estudi a través d’agències emparades sota els termes d’innovació,
qualitat, excel·lència i avaluació.
3. El nostre desacord amb les informacions esbiaixades d’alguns mitjans de
comunicació, que haurien de garantir una informació acurada i èticament
responsable.
4. Aquestes protestes tenen un origen polític, motivat pels dubtes i dissentiments
de fons que provoca una pla de reforma de les universitats públiques que, a més,
no ha estat degudament debatut ni consensuat amb la comunitat universitària ni
amb el conjunt de la societat.
5. Les universitats s’han caracteritzat, tradicionalment, per ser espais crítics, de
creativitat i de llibertat davant dels autoritarismes. Observem amb extrema
preocupació el blindatge d’aquests recintes amb policia i guàrdies de seguretat
privada, fet que amputa una de les característiques històriques dels campus
universitaris: ser entorns de lliure circulació, i reunió de persones, oberts al
debat científic, cultural i polític i a la plena creativitat intel·lectual. El recent
desallotjament de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona és una
expressió d’aquesta erosió de les llibertats col·lectives dins de les universitats.

Per tot això demana:

Ànims a en Tomàs!

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fan arribar aquest comunicat, arran de l’hospitalització d’en Tomàs:

En Tomàs Sayes començà, en un acte de valentia i fermesa militant, el passat dia 23 de Febrer i davant la negació permanent de diàleg per part de les institucions universitàries una vaga de fam indefinida per tal fer efectives les dues reivindicacions del moviment estudiantil: la moratòria en l’aplicació de l’EEES i la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB.

Amb aquesta acció contundent i extrema es pretenia forçar a les institucions a iniciar un diàleg amb la comunitat universitària per tal de resoldre el conflicte que ja s’havia fet evident durant els darrers mesos amb els tancaments i les ocupacions a moltes de les universitats dels Països Catalans.

Un cop més la resposta de les institucions ha estat nul·la, negant en tot moment el diàleg i no només traient importància a l’acció d’en Tomàs sinó silenciant-la i censurant tota mostra de suport.

El rectorat de la UAB per altra banda, no ha mostrat mai ni el més mínim interès per l’estat de salut d’en Tomàs i ha permès que la vaga de fam arribés a posar en greu perill la salut del vaguista amb el resultat de la seva hospitalització.

Per tant, considerem a Anna Ripoll, Ester Crespo i Santiago Guerrero així com tot l’equip de govern de la UAB, la comissionada d’universitats Blanca Palmada i el conseller d’innovació, universitats i empresa Josep Huguet; responsables directes de la negativa de diàleg amb la comunitat universitària, de la censura i la repressió que esta patint el

moviment estudiantil i sobretot de l’estat de salut crític actual d’en Tomàs i totes les conseqüències que es puguin derivar de la vaga de fam.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans considerem que el conjunt del moviment estudiantil està legitimat per a utilitzar tots els mitjans necessaris per a aconseguir aturar el procés de Bolonya i emplacem a les autoritats a reconsiderar la seva postura intransigent i autoritària.

Més informació a:

http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com/

COMUNICAT ASSEMBLEA DE PROFESSORAT CAMPUS MUNDET UB

L’Assemblea de professores i professors del Campus Mundet sotasignants de la Universitat de Barcelona, reunida el 23 de Març de 2009 , després d’un debat reflexiu sobre els greus fets succeïts durant la jornada del 18 de Març 2009 volem manifestar:

1.-La nostra condemna radical de la violència exercida dins i fora de l’espai universitari:

• Expressar el nostre més ferm rebuig en primer lloc a l’ordre del Rector per un desallotjament forçós i per permetre l’entrada dels Mossos d’Esquadra dins el recinte de l’Edifici Històric, per la qual cosa exigim una explicació immediata a la comunitat universitària i l’assumpció de les conseqüències i responsabilitats d’aquesta decisió que desaprovem.

• Critiquem així mateix el trencament de les possibilitats de diàleg que els i les estudiants venien reclamant des de fa mesos.

• En conseqüència denunciem la inadequació de les actuacions dels responsables polítics per l’acció extremadament violenta dels Mossos d’Esquadra.

2.- Volem manifestar el nostre desacord amb les informacions esbiaixades d’alguns medis de comunicació i reclamem una informació acurada i èticament responsable perquè els mitjans de comunicació públics realitzin una tasca en defensa de “tota” la ciutadania.

3.- Les nostres reflexions han deixat palès que aquets fets representen un atac a la universitat pública i democràtica i han creat una greu fractura dins la comunitat universitària.

4.- Volem agrair als i les nostres estudiants la seva persistència en plantejar un debat sobre els camins que està emprenent la nostra universitat i lamentem que el professorat no sempre hem estat prou implicats ni hem sabut donar-l’hi el suport necessari a la seva acció per la qual cosa l’assemblea ha considerat adient demanar-los disculpes.

5.- Finalment, comuniquem que a partir del dia d’avui s’obre un espai de diàleg, dissensió, reflexió i propostes sobre totes aquestes qüestions per part del professorat d’aquest Assemblea al Campus Mundet i, concretament, a les nostres aules, aules que sempre han estat destinades a una formació d’educadors/es, pedagogs/es, treballadors/es socials, psicòlegs/es, psicopedagogs/es i professorat en general, conscients de la seva tasca de mediació a través de la paraula, sigui quin sigui el seu àmbit professional.

Si el rerefons d’aquest debat consisteix a determinar quin ha de ser el sentit de l’ensenyament públic i el paper de la Universitat de Barcelona al nostre país, reclamem explícitament que el diàleg sigui considerat com el principi articulador de tots els àmbits de la vida universitària, i alhora reclamem, explícitament, que això s’expressi d’una manera empírica en el dia a dia de la Universitat. El que ha succeït hauria d’avergonyir tothom que en forma part, més enllà de qualsevol tipus de posicionaments.

6.- Per tant exigim la reobertura del procés de diàleg que l’estudiantat de l’Assemblea d’Estudiants UB  havia iniciat amb les autoritats acadèmiques i de l’administració educativa i ens incorporem com a professorat en aquest debat, tot confiant que es recompongui el procés de participació i consens per a una millor universitat.

Signat per l’Assemblea de professors i professores del Campus Mundet UB.

Barcelona, 23 de març 2009

Resultats del referèndum a la UB

Els resultats del referendum d’avui, dia 26 de febrer, han estat publicats a la pagina oficial de la Universitat de Barcelona.

Els resultats en percentatge han estat aclaparadors: sobre el 20,35% de participació, el 93,03% ha votat Si a la paralització de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior per a obrir un diàleg sobre la Universitat Pública.

Dels vots restants, el 5,83% ha votat No, el 0,9% Blanc i 0,2% de vots nuls.

Tenint en compte que la darrera participació electoral dels estudiants va rondar entre el 4% i el 6% del total de tota la Universitat, considerem que ha estat un éxit rotund.

PDI i PAS, en moviment

Volem esdevenir actors de les reformes que vivim i viuran les universitats públiques i participar activament en la recerca de solucions democràtiques i participatives dels punts abans esmentats.

Benvolguts i benvolgudes,

Som un grup de personal docent i investigador (PDI) i personal d’administració i serveis (PAS) de diferents universitats públiques catalanes que preocupats per:

- La manca de debat entorn al futur de la universitat pública, i concretament en els canvis que s’amaguen darrera el model d’implementació del nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

- La precipitació amb la que s’estan dissenyant les directrius que condicionaran el desenvolupament de la universitat pública en els propers anys.

- L’actual situació de conflicte i la manca de voluntat política de resolució negociada d’aquesta amb les diferents universitats

Volem esdevenir actors de les reformes que vivim i viuran les universitats públiques i participar activament en la recerca de solucions democràtiques i participatives dels punts abans esmentats.

És per això que ens trobarem el proper dissabte 28 de febrer a les 10:30h a l’edifici del rectorat de la UB.

La trobada tindrà un format de reunió oberta amb la següent proposta d’ordre del dia:

1- Presentació de la situació actual des de les diferents universitats.
2- Definició de problemàtiques comuns en relació a la implementació del nou EEES en les diferents universitats.
3- Propostes de coordinació i actuacions conjuntes.

Preguem que en feu difussió entre tots els companys i companyes.
Cordialment,

Grup promotor:

Alvarez, Xavier. Universitat Politècnica Catalunya
Andreassi, Alejandro. Universitat Autònoma Barcelona
Antentas, Josep Maria. Universitat Autònoma Barcelona
Balanzo, Felix. Universitat Autònoma Barcelona
Berges, Laura. Universitat Autònoma Barcelona
Bria, Marc. Universitat Autònoma Barcelona
Candel, Miguel. Universitat de Barcelona
Castellanos, Carles. Universitat Autònoma Barcelona
Castello, Laia. Universitat Autònoma Barcelona
Ensinger, Doris. Universitat Autònoma Barcelona
Ferrer, Mariona. Universitat Pompeu Fabra
Ferrer, Virginia. Universitat de Barcelona
Gassiot, Ermengol. Universitat Autònoma Barcelona
Gassiot, Jordi. Universitat Autònoma Barcelona
Jacovkis, Judith. Universitat Autònoma Barcelona
Llovet, Jordi. Universitat de Barcelona
López, Oscar. Universitat Autònoma Barcelona
Lull, Vicente. Universitat Autònoma Barcelona
Martinez, Luzma. Universitat Autònoma Barcelona
Minguet, Joan Maria. Universitat Autònoma Barcelona
Mir, Jordi. Universitat Pompeu Fabra
Muñoz, Juan. Universitat Autònoma Barcelona
Nuñez, Xus. Universitat de Barcelona
Oltra, Joaquim. Universitat Autònoma Barcelona
Padros, Teresa. Universitat Autònoma Barcelona
Pujol, Joan. Universitat Autònoma Barcelona
Pujolar, David. Universitat Autònoma Barcelona
Rodrigo, Martin. Universitat Pompeu Fabra
Rubinat, Neus. Universitat Autònoma Barcelona
San Martín, Conchi. Universitat de Barcelona
Sanchez Busques, Sonia. Universitat Autònoma Barcelona
Sanchez, Bruno. Universitat Autònoma Barcelona
Sanz, Gemma. Universitat de Barcelona
Seccio sindical CGT-Universitat Autònoma Barcelona
Solà, Pere. Universitat Autònoma Barcelona
Soriano, Joan Manuel. Universitat Autònoma Barcelona
Terradas, Ignasi. Universitat de Barcelona
Terron, José Luis. Universitat Autònoma Barcelona
Teruel, Elvira. Universitat Autònoma Barcelona
Tresserres, Oscar. Universitat Autònoma Barcelona
Varias, Carlos. Universitat Autònoma Barcelona
Vazquez, Felix. Universitat Autònoma Barcelona
Veciana, Paula. Universitat Autònoma Barcelona
Verdaguer, Josep. Universitat Autònoma Barcelona

La desinformació com a creadora d’opinió pública

Quins interessos tenen els mitjans de comunicació institucionals per tractar-nos d’aquesta manera? qui hi ha darrera d’aquest periodisme que s’autoanomena científic i objectiu? la realitat ens mostra que la professionalització que proclamen cau en desús quan la censura és aplicada i quan la tergiversació de les argumentacions es manipulen per donar coherència racional a allò que no és raonable. Quan un periodista entra a l’edifici del rectorat de la UB pot reaccionar de diverses maneres: hi ha aquells que et demanen el perquè estàs aquí, que li expliquis amb tranquil·litat, que no cal amb un minut explicar tot el què tenim a dins el nostre cap, que donarà la versió d’aquells que no tenen l’opció de poder realitzar una entrevista d’una hora en hora punta a un dels mitjans de comunicació públics – en teoria de tots i de totes -, que graven les nostres converses per poder escriure literalment allò que hem pronunciat. Els altres, són aquells que no et pregunten, que passen dissimuladament pel rectorat, que no es presenten com a periodistes, que miren els dormitoris, els quadres del Prado, les mobilitzacions que tenim pensades sense demanar els perquès d’aquestes, que es miren a la “minoria” que vivim allí com si fóssim gent estranya, d’un altra planeta, d’una altra cosmovisió; gent a la que no cal demanar els motius de les seves accions perquè no és normal que un grup d’aproximadament 100 persones canviïn la vida que porten per criticar, denunciar i fer reflexionar als del seu voltant: fer repensar una realitat quotidiana que no entenen, que no s’adequa a les necessitats humanes i que ha perdut tot sentit de cohesió i de responsabilitat social.
Algunes de nosaltres ja estem acostumades a l’ofensiva dels mass media contra aquella gent que es qüestiona l’estatus quo i que proposa alternatives a un sistema que cada vegada tendeix més a oblidar l’essència humana, l’existència de l’ésser i del ser. Un estatus quo que només es preocupa d’augmentar els beneficis i privilegis d’uns pocs en detriment de la immensa majoria. El cas dels quadres del Prado n’és un bon exemple: fins al moment, l’estat de degradació de l’edifici històric – sense els seus nous ocupants – no sortia a cap diari, no preocupava als periodistes i cronistes, no tenia ‘morbo’ i, per tant, no era notícia. De cop i volta, els quadres del Prado – que per cert, els experts van dictaminar que no corrien cap perill – són la notícia estrella de la Vanguardia (dos pàgines centrals parlant del tema, quan en canvi enviem un article i mai no el publiquen…). O la tendenciositat d’altres mitjans. Deixant absolutament de banda el rerefons important de la situació: estem tancats i tancades per construir una universitat realment pública i de qualitat.
La nostra decepció envers una professió carregada de pocs professionals ens demostra que actualment els mitjans d’informació públics i privats estan sotmesos a les directrius del mercat. La reflexió no és tan per nosaltres, que pensem que la transparència i la rigorositat han de ser condicions innegociables a l’hora de treballar la informació, sinó per tota aquesta classe intocable que té el poder d’informar – o desinformar -: que pensin l’origen de la seva feina i veuran que han perdut totalment el sentit d’existir.
L’ètica i la responsabilitat estan arreu deslegitimats però són valors cabdals pel bon funcionament de l’organització social. Els principis ètics del periodista han perdut la batalla amb la submissió a interessos d’uns pocs que tenen la capacitat d’influenciar i crear opinió pública. Siguem rigorosos si-us-plau i demaneu el perquè estem donant tot el que tenim per contribuir a canviar un model educatiu que prové del franquisme i demaneu també si valorem els quadres del Prado…molts de nosaltres som de carreres sensibles a l’art: història de l’art, belles arts, antropologia, història…i no ens agrada que ens fiquin en un sac al que no pertanyem. El pròxim cop que vingueu a fer una visita a la casa de tots: pregunteu-nos directament les coses que us interessen i no ho deixeu a la vostra imaginació, que per molt interessant que sigui pel vostre ego, no és gens interessant pel lector que es vol informar.

Atentament, Assemblea Tancada a la central de la UB

Un altre cop la conselleria Huguet menteix

En referència a l’article de la vanguardia http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20090123/53625008939.html ens agradaria transmetre que la informació donada per Blanca Palmada no es correspon amb la realitat. Per començar, hem de desmentir la confirmació que un membre de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE) participarà a la Taula Nacional per la Universitat Pública. Volem deixar clar que les assemblees no s’han pronunciat al respecte.
Quan des de les assemblees es va proposar una taula de diàleg (reivindicació dels i les estudiants des de fa mesos i no pas invenció del Govern) es feia en un sentit molt diferent: la Taula de diàleg és una eina fonamental que no es pot fer a corre-cuita ni amb la intenció de posar pedaços a un pla que ja està demostrant la seva ineficiència. El diàleg s’ha de poder produïr en condicions i amb garanties d’eficàcia, després d’un referendum vinculant de tota la comunitat universitària i en el marc d’una moratòria real que permeti aplicar els resultats d’aquesta taula.
Volem expressar el nostre enuig al donar per fet el posicionament de la CAE i les “converses” amb els estudiants tancats, quan no s’han dut a terme. Alhora, volem expressar el nostre enuig al donar per fet que ens conformarem amb una Taula ficticia, feta amb presses i per calmar l’alarma social, sense cap voluntat de canvi real.

No celebrarem les festivitats

Entenen que el nostre objectiu és treballar en favor de la universitat pública des de l’assemblea del Rectorat de la UB s’ha decidit que no es celebraran festes, inclòs el dia de cap d’any. Sent prioritari formar i informar sobre tot allò referent al procés de Bolonya i proposar i crear un model de universitat pública que s’adeqüi a les necessitats reals de la societat. Volem manifestar que el treball fet fins ara i el treball que hi ha per fer són la prioritat per aquesta assemblea i veiem contraproduent la celebració de festivitats. Les deixarem per quan els objectius estiguin assolits.

Resistirem pacífica i activament.

Assemblea de la tancada

Comunicat de Premsa de fi d’any

Comunicat de Premsa

En aquestes dates tan assenyalades i donada la circumstància de l’ocupació, durant aquests dies de reflexió i valoracions al respecte de tot el treballat durant aquest mes, hem madurat bolonyísticament parlant i hem deixat de ser uns simples estudiants innocents. Hem arribat a la conclusió, després de dos assemblees de més de 8 hores cadascuna, que:

No volem més finançament públic, preferim que el monopolitzin els bancs que han hipotecat totes les famílies del país. Creiem que, per una nova evolució de la societat actual, és prioritari que la gent no es faci gaires preguntes i que es realitzi consumint compulsivament (endeutada fins al coll), mentre la societat llença el coneixement adquirit durant segles. En aquest moment tenim clar que el millor que pot passar és ésser captats per la lògica dels mercats, i fer desaparèixer el pensament crític i reflexiu.

Per fi, els professors, amb Bolonya, podran donar les classes amb el PowerPoint (punt de poder) i també es professionalitzaran com a gestors i grans buròcrates. Alhora recomanem, pels estudiants, que el sistema de crèdits europeu no sigui de 40 hores sinó de 65 hores setmanals, tal i com ha estat recomenat desde la nostra estimada Europa. Potenciem la mobilitat europea, amb l’ajut dels nostres tradicionals patrocinadors del sector de l’hosteleria i serveis.

Les agències de qualitat són el millor sistema d’avaluació que podríem tenir, sobretot perquè els criteris que utilitzen van encaminats, per assessors de les multinacionals, a devaluar el coneixement. Ja n’estem farts d’aprofundir tant! Defensem les metodologies pedagògiques que s’estan implantant perquè ens recorden la nostra època de parvulari, primària i secundària; I sabem que tot procés en l’infància és vital recordar-lo a la universitat. No tenim ganes de saber, sinó d’aprendre a no aprendre res. Ens comprometem moralment a ser els nous màrtirs de la transformació de l’ensenyament públic superior, i estem disposats a patir les conseqüències dels nous títols de grau i la seva devaluació en el món laboral.

I, per què no dir-ho, ens solidaritzem amb els Mossos d’Esquadra, que ens ajuden en els talls dels carrers i en mantenir la inseguretat ciutadana.

Per concloure, els i les estudiants ocupants del rectorat de la UB ens comprometem fermament a assolir i impulsar el calendari estratègic proposat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, sota l’ampar de la reconeguda i modèlica empresària senyora Garmendia, segons el qual el proper any 2015 gaudirem d’un Campus d’Excel·lència Internacional capaç de fer-nos un lloc dins les millors i més competitives universitats del món, on la universitat i l’empresa privada per fi aniran agafades de bracet.

Assemblea del Rectorat de la Universitat de Barcelona