Article de Jordi Llovet

Publicat a El País amb data 19 de febrer, l’article fa una reflexió arrel del desallotjament de la UPF i  sobre el desprestigi de les autoritats a les suposades “minories” que representen els i les estudiants tancats.

Per veure l’article sencer en format PDF, clica aquí.

Dos estudiants detinguts per manifestarse en contra de Bolonia

Una vegada més les manifestacions en contra del pla Bolonya a Barcelona han estat represaliades pels Mossos d’Esquadra.

Aquest matí, un grup d’estudiants pertanyents al SEPC s’ha manifestat davant la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa de Catalunya per protestar en contra de l’actitud coactiva i de criminalització presa per les autoritats universitàries enfront de les protestes estudiantils contra l’aplicació del Pla Bolonya. L’acte ha acabat amb dos estudiants detinguts pels mossos d’Esquadra i ha donat lloc a una concentració davant de la comissaria dels mossos d’esquadra en suport als estudiants detinguts.

La protesta ha començat a les vuit del matí quan diversos estudiants s’han encadenat i penjat de la façana de l’edifici institucional, mentre altres manifestants bloquejaven l’entrada. Amb aquesta acció, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans vol denunciar l’actitud coactiva i de criminalització iniciada per les autoritats universitàries vers les mobilitzacions en defensa de la universitat pública i de qualitat, i la desvinculació del màxim responsable d’aquest departament, Josep Huguet, davant el conflicte obert a les universitats catalanes. La reivindicació ha finalitzat amb l’arribada dels Mossos d’Esquadra i la detenció de dos dels participants. Per això s’ha convocat, aquest migdia, una concentració davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a les Corts com a mostra de suport cap als detinguts.

Noticia TV3

Columna esquerra de l’article de Manel Ros

foto de ALBERT GARCIA

Autoorganització i solidaritat

Per les estudiants tancades, l’experiència d’autogestió i autoorganització adquirida durant la tancada és una de les coses més positives. És “una de les parts més interessants” de viure a la tancada, diu Julio. “A més de sobreviure enmig d’una ciutat com Barcelona, tenim uns objectius polítics força marcats”. Per acomplirlos, s’han dividit en comissions per desenvolupar la feina d’una forma més efectiva. Per exemple, hi ha una comissió de logística que s’encarrega de l’aprovisionament i d’anar a reciclar dues vegades al dia. I una altra de cuina, que funciona molt bé gràcies a la solidaritat expressada per molts mercats de Barcelona, que els donen
menjar cada dia.
Un dels altres projectes que s’han posat en marxa és la Biblioteca universal 24 hores. Julio explica com va sorgir la idea: “La segona setmana es va ocupar la capella i com que aquí no necessitem capella… al principi la utilitzàvem per dormir”, ja que eren molta gent. Més tard, quan es va estabilitzar el nombre de gent que es quedava, “vam decidir fer una aula d’estudi a la capella perquè s’acostaven els exàmens”.
A partir d’aquí, “vàrem pensar que, per estudiar, necessitàvem tenir una biblioteca i la vam posar en marxa”. La idea –segons Julio– era cobrir l’oferta de biblioteques de la ciutat de Barcelona, que no abraça gens l’horari nocturn i cobreix molt poc els caps de setmana. La biblioteca, sempre plena de gent, no només la utilitzen persones estrictament estudiants, sinó gent d’arreu de la ciutat: “Aquest cap de setmana serà el segon que obrim i tenim una mitjana de 30 persones”.
Per altra banda, segons la Laia, la voluntat de la tancada és obrir l’espai a la resta de moviments socials i “connectar amb ells”, com han fet “amb el tema de Gaza o de TMB”. Julio explica: “Per aquí hi passa molta gent de cooperatives, d’associacions de veïns…”. La majoria de gent que es mou políticament a Barcelona “ens han donat el seu recolzament” i molta gent porta les seves activitats a la tancada, “molta
gent que no és simplement universitària”.
A més, s’està intentant crear una xarxa de barri a través dels centres socials, associacions i instituts per estendre la lluita.
El que les ocupants deixen molt clar en tot moment és que el movement no està derrotat, sinó que està reposant. “Estem treballant perquè durant el segon semestre la cosa revifi”, explica l’Albert. “S’ha de pensar que l’inici del segon semestre serà un moment clau, ja que la gent no tindrà tanta feina a nivell d’estudis”. Tots I totes coincideixen en una mateixa idea: “Ens estem preparant per tornar a lluitar contra Bolonya”.

article de Manel Ros (Setmanari Directa)

foto de ALBERT GARCIA

LA TANCADA CONTINUA PER TORNAR AMB MÉS FORÇA A PARTIR DEL SEGON SEMESTRE
L’ocupació del rectorat de la UB s’erigeix
com un símbol del moviment estudiantil

De Manel Ros (redaccio@setmanaridirecta.info)

“Ens trobem a l’any 0 després de Bolonya. Totes les universitats estan ocupades per les empreses. Totes? No! Un rectorat ocupat per estudiants irreductibles resisteix, encara, l’invasor”. Amb aquest relat de política ficció podríem definir la situació de les estudiants que avui dia romanen tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona –en ple centre de la ciutat parafrasejant la frase amb què comencen els llibres d’Astèrix i Obèlix.
Només arribar a la porta de la universitat, ens trobem amb dues pancartes que expressen molt bé el que rebutgen i el que demanen les estudiants: Pasta bolonyesa, un plat pels rics i Nosaltres decidim universitat pública. I és que, malgrat que ja han passat més de cinquanta dies des que el 20 de novembre passat milers d’estudiants van ocupar el rectorat, avui les ocupants continuen allà i s’han convertit en un emblema de la resistència a la privatització que recorda –tant als estudiants com als que no ho són– que la batalla escara no està guanyada. Com explica Julio Casas, estudiant d’història, la valoració que en fan “és força positiva”. L’experiència, segons Julio, està essent molt enriquidora: “Hem conegut molta gent, persones de quinze carreres de diferents universitats”. D’alguna manera, s’han convertit en “un símbol del moviment estudiantil”.
Durant la primera setmana de tancada, cada nit hi va haver una mitjana d’entre 200 i 300 persones dormint-hi. El dijous 27 de novembre, per exemple, quan es va investir el nou rector de la UB, s’hi van tancar més de 400 persones. Per altra banda i a diferència d’altres vegades, durant el període de Nadal hi ha hagut força moviment. La mitjana de persones tancades ha estat d’entre 50 i 60. En total, prop de 200 o 300 persones diferents. Segons Julio, “ara mateix no hi ha tantes persones pel tema dels exàmens”. Davant la pregunta de si la tancada i el moviment van de cap a caiguda i la idea que els que encara estan ocupant el rectorat simplement estan aguantant, la resposta és clara: “Aguantant no seria la paraula correcta –afirma l’Albert, estudiant de sociologia de la UB– hem estat treballant molt intensament”. El que passa és que ara “canvien una mica les perspectives”, ja que durant el Nadal “sabíem que seríem poquets i, dins les festes de Nadal, també hi poso l’època d’exàmens, ja que van juntes”.
Quan les estudiants tornin dels exàmens, l’Albert té clar que enfocaran la feina a trobar la manera de “fer créixer la tancada” i intentar que “la gent torni aquí”. La Laia, estudiant de ciències polítiques de la UPF, confirma aquesta visió: “És una evidència que som menys, però crec que serà un moment concret i que tornarem a ser més gent”. La Laia té clar que el segon semestre “ha de començar amb la mateixa força que es va acabar el primer” i, si cal, “anar encara més fortes”. Per ella, “encara que no s’aconseguís tot el que es demana, a nivell col·lectiu, el fet d’estar aquí ja es una victòria”. El període de Nadal, en lloc de desanimar-los per la baixada de l’assistència a la tancada, ha fet que els que s’hi han quedat hagin tingut més temps per organitzar-se millor. Davant la visió de debilitat que pot transmetre una tancada que ha anat perdent gent, l’Albert relativitza el terme debilitat: “Depèn del que s’entengui per debilitat. Hi ha hagut dues fases”. La primera ha estat “fins que ha arribat el Nadal” i l’altra “des de Nadal fins que s’acabin els exàmens”. Curiosament, segons l’Albert, “potser hem treballat més I hem avançat més durant el Nadal perquè hem estat centrats aquí i hem pogut organitzar-nos bé”. Per ell, la tancada en si mateixa i el moviment no s’ha debilitat, “tot el contrari, ens hem enfortit”. “Hem començat a agafar les dinàmiques de treball”, fins I tot potser “més que al principi, que funcionàvem més dia a dia”. Per l’Albert es tracta d’“aplicar això i tornar a sumar-hi gent”.

Carta arran de la càrrega policial del 20 de desembre

Carta d’un mestre a un mosso d’Esquadra

Estic desolat perquè això que t’haig de dir mai t’ho podré dir a la cara ja que gaudeixes de la impunitat que et dóna el teu uniforme antiavalots i ni tan sols portes un número que t’identifiqui.
Jo estic acostumat a dir les coses a la cara i m’agrada explicar-les bé, alhora que miro als ulls per captar si he fet arribar el meu missatge d’una forma clara.
Acabo d’arribar a casa de l’hospital on, a la meva filla que acaba de fer quinze anys, li han fet un part de contusions múltiples per un seguit de cops que li has donat amb la teva porra.
Ella estava allà, a la plaça de Catalunya, amb tota la força que li dóna la seva joventut. Duia dues bosses de compres, després de recollir uns regals del seu recent aniversari.
I va tenir la mala sort de creuar-se en el teu camí. I et vas acarnissar amb ella, la vas empènyer contra la paret, la vas tirar al terra i li vas donar uns quants cops de porra.
De fet ja deus estar acostumat a que molt jovent es creui en el teu camí. I segurament a esbatussar-los indiscriminadament. Potser consideres que no se’ls pot anomenar joves i els anomenes d’una altra manera. Potser ara et trobes a un bar, fatxendejant amb els companys sobre la teva última hazaña. Qui sap!
Si arriba aquesta carta a les teves mans, si tinc la sort de què la llegeixis i si et queda un bri de vergonya i dignitat, no la depreciïs i la llencis com vas fer amb la meva filla, estampant-li el carnet a la cara. Recorda que t’escriu un vell mestre que ha dedicat la seva vida a ensenyar els nens i nenes que aquest és un país lliure, amb la seva llengua, amb la seva cultura, amb les seves institucions, amb la seva policia… És possible que tu també tinguessis algun dia un mestre que t’ho va explicar…
Vull que t’adonis que amb els teus cops de porra estàs tirant per la borda molts anys de feina educativa, meva i dels teus mestres, i estàs ajudant al foment de la barbàrie i de la por.
Sàpigues que cada cop de porra que donaves a aquesta noia de quinze anys li donaves a aquest poble, li donaves als seus educadors, li donaves als seus treballadors. Cada cop de porra que li vas donar s’ha girat en contra de la tasca que durant molts anys hem fet per forjar la recuperació de la democràcia i de la identitat d’aquest, el nostre, poble català.
Ara, ella, cada cop que vegi tan sols un cotxe de policia creurà que els mestres la van enganyar, que la policia no és el cos que vetlla per la nostra seguretat i sentirà por i ràbia en recordar les paraules que tu li vas dir mentre la pegaves, paraules dites en castellà, potser per ferir-la encara més.
I no t’adones que podies estar esbatussant a la teva filla, potser a la teva neboda? I no te n’adones que aquesta barbàrie també va en contra teva? No t’adones que cada cop estàs més lluny de la veritat, de la raó i de la llibertat del poble al que pertanys?
Però al Món sortosament hi ha moltes persones que anem sempre a cara descoberta, que treballem, que lluitem i que encara creiem en un món millor. Entre aquestes persones està el jovent que ha escoltat els seus mestres, que han escoltat la seva crida i que han decidit que han de seguir la lluita per una societat més justa, més solidària i sense violència.
Tots els que creiem això, mai no ens amagarem covardament darrere de cap passamuntanyes i no vendrem els nostres ideals per la por que ningú ens vulgui imposar.
I recorda també que tu també pertanys a aquest Món i per tant sempre estàs a temps de reflexionar.

Antoni Jaumandreu i de Balanzó