Linies vermelles
24 Març 2009
Van ser memorables les declaracions de Dídac Ramírez, rector de la UB, el 18 de març al matí per a justificar el desallotjament: argumentava que s’havia traspassat una línia vermella…
Repetim el que ja vam dir aquell dia, denunciant la manipulació de les informacions i les mentides de l’equip rectoral:
- La inexistència d’aquests fets violents al Rectorat atribuïts per part del senyor Ramírez.
- Sempre ha estat possible el diàleg amb els estudiants ocupants del recinte
- Que la ocupació del rectorat en cap cas ha impedit el normal desenvolupament de la docència.
- Si algú ha restringit el pas han estat els cossos de seguretat contractats pel mateix rectorat, no pas els estudiants que han fet d’aquest sempre un espai de treball i denúncia, obert per a la societat a la qual ha de servir la universitat.
Per aquest motiu, creiem que el que va traspassar la línia vermella de la violència va ser ell, enviant als Mossos d’Esquadra dins de la Universitat, agents que van provocar uns aldarulls que van tenir més ferits i produir més alteracions de l’ordre acadèmic que la imaginaria causa del desallotjament.
Ahir al matí van aparèixer a les portes de l’Edific Històric de la UB (que havia romangut tancat des de darrera hora de dimecres) unes línies vermelles, suposem que algu volia manifestar que a la universitat d’avui, només per entrar-hi ja s’és un perillòs criminal…
La mateixa tarda ja havien estat borrades… potser els desperta la mala consciència?
2 Comments Add your own
Leave a Comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
1.
A | 24 Març 2009 at 6:43 pm
Certs professors de la facultat de filologia van filosofar sobre el tema en el dia d’ahir. De com aquestes petites coses simbòliques q no fan mal a ningú, fins i tot coses com aquestes són esborrades rapidament, q no es noti, q tot sembli normal i calmat, com si aqui no hagués passat res….
2.
sandra | 26 Març 2009 at 3:00 pm
Ni metafórico, ni metonímico: totalmente literal. El 20 de noviembre del 2008 hemos dado un paso cuya huella perdurará mucho más que un resto de pintura. El gesto se repite cada dia, a cada hora, en cada persona que se suma a una asamblea e inicia el camino de la toma de conciencia. Dibujaremos muchas más líneas rojas, tomando así el espacio que se nos niega, y las atravesaremos para alcanzar un poco más de libertad.